traho
Llatí
[modifica]- Pronúncia(i): /ˈtra.hoː/
- Etimologia: Del protoindoeuropeu *tragʰ-.
Verb
[modifica]trahō (1a present?), trahis (2a present), trahere (infinitiu), traxī (perfet), tractum (supí)
- estirar, jo estiro
- portar, jo porto
- «sese quisque praeda locupletem fore, victorem domum rediturum trahebant.» (Gai Sal·lusti Crisp, Bellum Iugurthinum, LXXXIV, 4)
- Cadascú portava cap a la seva ment la idea que es farien rics amb el botí i que tornarien a casa victoriosos.