(Translated by https://www.hiragana.jp/)
Atene - Wikipedia Sâta a-o contegnûo

Atene

37°59′03″N 23°43′41″E
Sta pàgina a l'é scrîta in zenéize
Da Wikipedia
(Rindirisòu da Aten)
ZE
Sta pàgina a l'é scrîta in zenéize
Atene
comùn
(EL) Αθήνα (Athína)
Atene – Stemma
Atene – Veduta
Atene – Veduta
Panoramma de Atene
Localizaçión
StâtoGrêcia Grêcia
PeriferîaAttica
Unitæ periféricaAtene Centrâle
Aministraçión
ScìndicoKōstas Mpakogiannī (ND) da-o 1-9-2019
Teritöio
Coordinæ:37°59′03″N 23°43′41″E
Altitùdine70−338 m s.l.m.
Superfìcce39 km²
Abitanti655 780[1] (2011)
Denscitæ16 814,87 ab./km²
Unitæ monicipâli7
Comùn confinantiMoschato-Tavros, Kallithea, Nea Smyrnī, Dafni-Ymittos, Vironas, Kaisarianī, Zografo, Papagou-Cholargos, Filothei-Psychiko, Galatsi, Nea Ionia, Filadelfia-Chalkidonia, Agioi Anargyroi-Kamatero, Peristeri, Egaleo
Âtre informaçioìn
CAP10xxx, 11xxx, 120xx
Prefìsso210
Fûzo oràrioUTC+2
TargaYxx, Zxx, Ixx
Nomme abitantiAteniéixi
(EL) αθηναίοι (athinèi)
Sànto patrónSàn Dionîgi
Cartògrafîa
Màppa de localizaçión: Grêcia
Atene
Atene
Atene – Mappa
Atene – Mappa
Scîto instituçionâle

Atene (in grego moderno Αθήνα, Athína, prononçiòu [aˈθしーたina], in grego antigoθしーたνにゅーαあるふぁιいおた, Athēnai, prononçiòu [atʰɛ̂ːnai̯]) a l'è a capitâ e çittæ ciû importante d'a Grecia.

'Sta cèlebbre çittæ a l'è l'origgine de ûnn-a de primme democraçie formali e a g'ha nûmeroxi scïti archeologici de straordinaia importansa, tra lô o Partenon inscie l'Acropoli.

A g'ha 'na popolassion de 5.005.514 abitanti (2006).

In Atene son stæti organissæ in 1896 i primmi Zêughi Olimpici d'Estæ e i Zêughi Olimpici do 2004.

Scïti storici, tûriximo e archeologia

[modìfica | modìfica wikitèsto]
  • L'Acropoli, co-o Partenon, l'Erechteion, i Propilei, o tempio d'Atena Nikè e museo.
  • Agora antiga.
  • Agora romann-a.
  • Ærco d'Adrian.
  • Monumento de Filopappos.
  • Monumento de Lisìcrate.
  • Ciassa Monastiraki.
  • Tempio de Zeus Olimpico.
  • Pnyx, 'na collinn-a vexin a l'Acropoli
  • L'Areòpago
  • Stàddio Panathinaiko, constrûto pe-i primmi Zêughi Olimpici d'a modernitæ in 1895, into mæximo scito dove gh'ëa o stàddio de l'Atene antiga.
  • Accademia de Platon.
  • Monestê de Kesariani
  • Monestê de Dafni, deciaròu patrimonnio de l'ûmanitæ.
  • Mûseo Archeològgico Naçionâ.
  • Quartê de Plaka
  • Anafiòtika
  • Ciassa Sìntagma, chêu de l'Atene moderna, dove gh'è o Parlamento.
  • Porto d'o Pireo.
  • A "triloggia neoclàscica": trei ediffiçi d'o sèccolo XIX: l'Accademia, a Bibblioteca e l'Ûniverscitæ, inscia çentrâ via d'Eleftherios Venizelos, ciammä ascì Panepistimiou (=ûniverscitæ).
  • Monte Licabètto.
  1. Dæti Elstat a-o 2011 (PDF), in sce statistics.gr. URL consultòu o 9 màrso 2012 (archiviòu da l'url òriginâle o 13 novénbre 2011).

Colegamenti esterni

[modìfica | modìfica wikitèsto]
  • (ENEL) Scîto ofiçiâ, in sce cityofathens.gr. URL consultòu o 10 òtôbre 2023.
Contròllo de outoritæVIAF (EN131280462 · LCCN (ENn79018143 · GND (DE4003366-1 · BNF (FRcb11936474k (data) · BNE (ESXX452585 (data) · NLA (EN36504116 · CERL (ENcnl00007009 · NDL (ENJA00628091 · WorldCat Identities (ENn79-018143