Jacom Tendol
Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda |
El Jacom Tendol (talian: Giacomo Attendolo; Codegnœula, 28 de masg del 1369 – Pescara, 4 de sgener del 1424) l’è stait un conduter lombard. Cognossud anca nomà coma Nin (talian: Muzio), l’ha menad in bataja una armada bolognesa-fiorentina a Casalacc, event indova l’è vegnud famos con la scomagna de ‘Sforza’, che l’haveva sgiamò gadegnad per via de la sò gajardaria.
Pœu pader del Franzesch Sforza – che l’indarà a governà Milan per sedes agn – el Jacom l’è vegnud cont e scior de un frach de terre ind la Lombardia merdional, Volta e Mez’Italia adree al suzzess che l’ha scoss con la sò carrera militara.
L’è considerad el fondador de Cà Sforza.
Vita
[Modifega | modifica 'l sorgent]El Jacom l’è nassud ind el 1369 a Codegnœula, in Romagna, ind una fameja sciora de piscinit nobii de campagna. Fiœul del Sgiovann Tendol e de la Lisa,[1] el ven ciamad ‘Nin’ (scurtament de ‘Jacomin’) di sò sgent per spartìll fœura del bobà grand che el gh’haveva l’istess nomen.
Segonda la tradizzion, el sgioven Jacom l’era dree a menà el piò ind un camp quand che di merzenari comandad del Boldrino de Panicale eren dree a passà di sò bande per zircà di soldad novei. L’ha subet robad vun di cavai del pader per indà a cognossej e rogàgh de lassàll sgiontàss al grup sò de lor.
De chì adree – insema ai fradei Bosi, Franzesch, Bortol e a duu cusin – el Nin el s’è sgiontad adree a la compagnia de l’Albarigh de Barbian, che per la prima vœulta el l’ha ciamad con la scomagna de ‘Sforza’ (‘Quell Fort’).[2]
Ind el 1398 l’era al servizzi de Perugia contra i trupe milanese del Sgiovann-Galeazz Vescont, cont el qual el Nin el s’è subet liad, a la fœusgia di scef merzenari del temp.[3] Depos, el s’è batud insema a Fiorenza e contra Cà Vesconta ma, ind el 1402, a la bataja de Casalacc, l’è stait batud del sò vegg majester, l’Albarigh de Barbian. A rivà al 1409, l’era ai dependenze del Nicolla III de Ferrara, che l’era dee a vesser menasciad de Parma.
Desgià che la sò spertisia in guerra la vegneva pussee bona contra Fiorenza e el papad, l’è restait per tuta la sò vita de chì adree ind el Regn de Napoli al servizzi de la resgina Sgiovanna II, apœus a la mort del rè. Adree a una bega con vun dei homen favorid de la resgina, l’è stait menad via in preson, ancaben che la resgina la fudess riessida a fàll menà fœura, cont el dàgh ancasì i fevod de Benevento e Manfredonia per reserzìll di dagn. In questa ocasion l’ha tolt in mojer la Caterina Alopo.
Ind el 1417 l’è stait menad de la resgina a vutà el papa contra Braccio de Montone, e el s’è trait adree el fiœul Franzesch. L’è pœu tornad indree a Napoli, ma gh’è soltad a voltra un’oltra bega cont el Giovanni Caracciolo, nœuv sgimach de la regina.
Ind el 1423 l’è stait menad a L’Aquila per infogà una rebellion in favor de la resgina, ma l’è morud ingossad ind el fium Pescara.
Fameja
[Modifega | modifica 'l sorgent]Ch’a se saiva, Tendol el gh’ha havud sedes bagaj de trè mojer deverse e de dò sgimache:
Ind el 1409, de la prima mojer Antonia, el gh’ha havud:[4]
- El Bosi (1410–1476), cont de Codegnœula[4]
Ind el 16 de sgiugn del 1413 l’ha sposad la Catarina; insema i gh’hann havud:[4]
- El Leonard (1415–1438)
- El Peder (1417–1442), vesquev de Ascoli Piceno a partì del 1438
- La Sgiovanna (nassuda e moruda ind el 1418)
Ind el 1421, el s’è sposad una terza vœulta con la Maria[4] e gh’hann havud:
- El Bortolomee (1420–1435), cont de Celano (1430)
- El Carel (15 de sgiugn del 1423 – 12 de setember del 1457),[4] pœu ciamad ‘Gabriell’ apœus a la sò ordinazzion coma vescov de Milan ind el 1445
Con la sò sgimaca, la Tamira Caja, el gh’ha havud:
- El Mansuet (1400–1435)
- L’Onestina (1402–1422), monega benedetina
Con l’oltra sgimaca, Lucia Terzani da Marsciano, el gh’ha havud:[4]
- El Franzesch (23 de luj del 1401 – 8 de marz del 1466),[4] duca de Milan ind el 1450
- La Lisa (1402–1476)
- L’Albarigh (1403–1423)
- La Tonia (16 de sgener del 1404 – 1471)
- El Leon (masg del 1406 – setember del 1440), conduter
- El Sgiovann (1407 – desember 1451), conduter
- El Grigœur (29 de occiover del 1409 – avril del 1473), che l’ha voltad el sò nomen in ‘Lissander’ in onor del papa Lissander V[4]
- L’Orsola (1411–1460), un’oltra monega
Ligamen de denter
[Modifega | modifica 'l sorgent]Ligamen de fœura
[Modifega | modifica 'l sorgent]- Wikimedia Commons el gh'ha dent imagin o alter archivi su Jacom Tendol
Font
[Modifega | modifica 'l sorgent]- Flavio, Biondo (2005). Italy illuminated. Harvard University Press.
- Ruggiero, Guido (2015). The Renaissance in Italy: A Social and Cultural History of the Rinascimento. Cambridge University Press.
- Santoro, Caterina (1992). Gli Sforza: La casata nobiliare che resse il Ducato di Milano dal 1450 al 1535 (in it). Casa Editrice Corbaccio.
- Lubkin, Gregory (1994). A Renaissance Court: Milan under Galleazzo Maria Sforza. University of California Press.
- Litta Biumi, Pompeo. Famiglie celebri italiane (in it). Milano: Luciano Basadonna Editore.
Referenze
[Modifega | modifica 'l sorgent]- ↑ Flavio, Biondo (2005). Italy illuminated. Harvard University Press.
- ↑ Ruggiero, Guido (2015). The Renaissance in Italy: A Social and Cultural History of the Rinascimento. Cambridge University Press.
- ↑ Santoro, Caterina (1992). Gli Sforza: La casata nobiliare che resse il Ducato di Milano dal 1450 al 1535 (in it). Casa Editrice Corbaccio.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 Lubkin, Gregory (1994). A Renaissance Court: Milan under Galleazzo Maria Sforza. University of California Press.