Alpha Ursae Minoris
![](https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5f/Polaris_alpha_ursae_minoris.jpg/300px-Polaris_alpha_ursae_minoris.jpg)
Alpha Ursae Minoris (
L'estela polara, del nòrd terrèstre
[modificar | Modificar lo còdi]A causa de sa posicion que se confond amb la direccion de l'axe de rotacion terrèstre, totas las autras estelas del cèl pareisson de virar a l'entorn d'aquela, e sortís jamai de l'emisfèri nòrd, alara que se pòt jamai veire dins l'emisfèri sud.
Malgrat que que Shakespeare aja escrich « Soi tan constant coma l'estela polara », lo pòl nòrd celèst càmbia de posicion al fil dels sègles per causa de la precession dels equinòccis, es a dire un lent cambiament de la direccion de l'axe dels pòls terrèstres. L'axe dels pòls terrèstre evolucionarà fins a aténher una direccion al pus prèp lo 24 març de 2100[1], après anarà s'alunhar pendent de millennis, fins a èsser alunhat de gaireben 45 gras.
Fa 4000 ans, l'estela Polara foguèt Tuban (
L'utilitat de Polaris coma ajuda a la navigacion (se nomena tanben Stella Maris, estela de la mar) es atestada dempuèi las pus ancianas escrituras assirianas. Es facil de trobar Polaris en seguent la linha traçada dempuèi
A nòstra epòca, Polaris a pas d'equivalent prèp del pòl sud celèst ; l'estela pus pròcha del pòl sud celèst,
Caracteristicas pròprias
[modificar | Modificar lo còdi]Polaris se tròba a gaireben 430 annadas lutz de la Tèrra. Es una variabla cefelida]] supergiganta, amb dos companhons pus pichons.
En 1899, sa magnitud varièt de gaireben un desen, sus un cicle de quatre jorns, o una variacion d'esclat de gaireben 25%. Puèi, l'amplitud d'aquela variacion comencèt de demenir, lentament d'abòrd, puèi de mai en mai rapidament.
Lo jornalista scientific Serge Jodra[2] [3] revelèt en junh de 1994 un fach estranh e totjorn pauc conegut dels astronòms: la luminositat de l'estela s'estabilizèt completament.
En 2010, son esclat sembla totjorn estable.
Denominacions
[modificar | Modificar lo còdi]Entre los nombroses noms de Alpha Ursae Minoris, i a aquel d'origina grèga Kinosura, o Cinosura (rèsta del fach que la constellacion foguèt un can). Es tanben nomenada tramontana.