(Translated by https://www.hiragana.jp/)
Honshū - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

Honshū

Modifica els enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaHonshū
本州ほんしゅう (ja) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 36° N, 138° E / 36°N,138°E / 36; 138
Població humana
Població104.000.000 (2010) Modifica el valor a Wikidata (456,26 hab./km²)
Geografia
Part de
Superfície227.939,66 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesura240 (amplada) × 1.300 (longitud) km
Banyat permar del Japó, oceà Pacífic i mar interior de Seto Modifica el valor a Wikidata
Punt més altmont Fuji (3.776 m) Modifica el valor a Wikidata

Honshū (本州ほんしゅう; ほんしゅう) (Àudio ? i  escolteu-ne la pronunciació en japonès) és l'illa més gran del Japó.[1][2] [3][4] És l'illa principal de l'estat i se situa al sud de Hokkaidō, separada per l'estret de Tsugaru, al nord de Shikoku, separada pel mar Interior de Seto i al nord-est de Kyūshū, separada per l'estret de Kanmon.

La major part de la indústria japonesa es troba en un cinturó que recorre la costa sud de Honshu, des de Tòquio fins a Nagoya, Kyōto, Osaka, Kobe i Hiroshima;[5] per contra, l'economia al llarg de la costa nord-oest del mar del Japó es basa en gran manera en la pesca i l'agricultura.[6] L'illa està enllaçada amb les altres tres illes japoneses importants per una sèrie de ponts i túnels. L'illa comparteix principalment dos climes, el nord de Honshu és principalment un clima continental humit mentre que el sud té un clima subtropical humit.[7]

Etimologia

[modifica]

El nom de l'illa, Honshū (本州ほんしゅう), es tradueix com a «illa principal» en català.

Geografia

[modifica]
Japó vist des d'un satèl·lit. Honshu és l'illa més gran i mitjana.

L'illa té aproximadament 1300 km de llarg i oscil·la entre 50 i 230 km d'ample, i la seva superfície total és de 227.960 km², una mica més gran que l'illa de Gran Bretanya 209,331 km²,[8] el que suposa al voltant del 60% de l'àrea total del Japó.[9] Per superfície, és la setena illa més gran del món i també és la segona més poblada després de l'illa indonèsia de Java.[10][11][8]La seva superfície terrestre ha anat augmentant amb la recuperació de terres i l'aixecament de la costa al nord a causa de la tectònica de plaques amb un límit convergent. Honshu té 10084 km del litoral.[4]

Muntanyosa i volcànica, Honshu experimenta terratrèmols freqüents (el gran terratrèmol de Kantō va danyar molt a Tòquio el setembre de 1923, i el Terratrèmol i tsunami del Japó del 2011 va moure la part nord-est de l'illa en quantitats variables de fins a 5,3 m.[12][13] mentre provocava tsunamis devastadors). El cim més alt és el volcà actiu Mont Fuji amb 3.776 m, que fa de Honshu la setena illa més alta del món. Hi ha molts rius, inclòs el riu Shinano, el més llarg del Japó. Els Alps Japonesos abasten l'amplada de Honshu, des de la costa del «Mar del Japó» fins a la costa del Pacífic. El clima és generalment subtropical humit a l'oest del Japó i continental humit al nord.

Població

[modifica]

Honshu té una població total de 104 milions de persones, segons una estimació de 2017, el 81,3% de la població del Japó.[14] La ciutat més gran és Tòquio (població: 37.339.804),[15] la capital del Japó i part de l'Àrea del Gran Tòquio, l'àrea metropolitana més poblada del món.

Aproximadament el 30% de la població total resideix a l'àrea del Gran Tòquio a la plana de Kantō. Com a centre històric del poder cultural i polític japonès,[5] l'illa inclou diverses capitals japoneses anteriors, com Kyōto, Nara i Kamakura. Gran part de la costa sud de l'illa forma part del cinturó de Taiheiyō, una megalòpolis que abasta diverses de les illes japoneses.[5] Honshu conté la muntanya més alta del Japó, el mont Fuji, i el seu llac més gran, el llac Biwa.[16]

En ser el centre històric de la cultura japonesa i poder polític, a l'illa trobem antigues capitals del Japó com Kyoto, Nara i Kamakura. Una gran part de la costa sud forma part de la megalòpoli japonesa que s'estén per diverses illes de l'arxipèlag.

Ponts i túnels

[modifica]

Honshu està connectat amb les illes d'Hokkaidō, Kyūshū i Shikoku per túnels i ponts. S'han construït tres sistemes de ponts a través de les illes del mar Interior entre Honshu i Shikoku (pont Akashi Kaikyō i pont Ōnaruto; pont Shin-Onomichi, pont Innoshima, pont Ikuchi, pont Tatara, pont Ōmishima, pont Hakata-Ōshima i el pont Hakata-Ōshima). Pont Kurushima-Kaikyō; Pont Shimotsui-Seto, Pont Hitsuishijima, Pont Iwakurojima, Pont Yoshima, Pont Kita Bisan-Seto i Pont Minami Bisan-Seto), el túnel Seikan connecta Honshu amb Hokkaidō i el pont Kanmonkyo i el túnel Kanmon Honshu amb Kyūshū.

Transport

[modifica]

El Tokaido Shinkansen, inaugurat el 1964 entre Tòquio i Shin-Ōsaka, és la primera línia ferroviària d'alta velocitat del Japó.[17] És la línia ferroviària d'alta velocitat més antiga del món i una de les més utilitzades.[18][19] El San'yō Shinkansen, connecta les dues ciutats més grans de l'oest del Japó, Shin-Osaka a Osaka amb l'estació de Hakata a Fukuoka. Tant el Tokaido Shinkansen com el Sanyo Shinkansen ajuden a formar un ferrocarril continu d'alta velocitat a través de la megalòpolis del Cinturó de Taiheiyō.

El mont Fuji i el Tokaido Shinkansen

Activitat Geològica

[modifica]

Al Cinturó de foc del Pacífic, l'illa de Honshu és sísmicament activa i acull 40 volcans actius.

El 2011, es va produir un terratrèmol de magnitud 9,0-9,1 a la costa de Honshu, generant ones de tsunami de fins a 40,5 metres (133 peus) d'alçada i matant 19.747 persones. Va ser el terratrèmol més potent maig registrat al Japó, i el quart terratrèmol més potent del món des que es va iniciar el manteniment de registres moderns el 1900.[20][21][22] El tsunami va provocar posteriorment la fusió de 3 reactors nuclears a la central nuclear de Fukushima Dai-ichi, que va provocar l'accident nuclear de Fukushima I.

Parcs

[modifica]
El mont Fuji vist des del llac Motosu al parc nacional Fuji-Hakone-Izu
Parcs nacionals (国立こくりつ公園こうえん)
Parc Nacional dels Alps de Minami 南みなみアルプス
Parc Nacional de Chūbu-Sangaku 中部ちゅうぶ山岳さんがく
Parc Nacional Hakusan 白山はくさん
Parc Nacional Myōkō-Togakushi Renzan 妙みょう高だか戸隠とがくし連山れんざん
Parc Nacional Daisen-Oki 大山おおやま隠岐おき
Parc Nacional Chichibu Tama Kai 秩父ちちぶ多摩たま甲斐がい
Parc Nacional Fuji-Hakone-Izu 富士ふじ箱根はこね伊豆いず
Parc Nacional Jōshin'etsu-kōgen 上信越じょうしんえつ高原こうげん
Parc Nacional Nikkō 日光にっこう国立こくりつ公園こうえん
Parc Nacional d'Ogasawara 小笠原おがさわら
Parc Nacional d'Ise-Shima 伊勢いせ志摩しま
Parc Nacional de Sanin Kaigan 山陰さんいん海岸かいがん
Parc Nacional Yoshino-Kumano 吉野よしの熊野くまの
Parc Nacional de Setonaikai 瀬戸内海せとないかい
Parc Nacional Bandai-Asahi 磐梯ばんだい朝日あさひ
Parc Nacional Sanriku Fukkō 三陸さんりく復興ふっこう
Parc Nacional Towada-Hachimantai 十和田とわだ八幡平やわただいら
Parc Nacional d'Oze 尾瀬おぜ
Regió Llista de parcs quasi nacionals
Tōhoku Shimokita Hantō, Tsugaru, Hayachine, Kurikoma, Minami-Sanriku Kinkazan, Zaō, Oga, Chōkai
Kantō Suigo-Tsukuba, Minami Bōsō, Meiji no Mori Takao, Tanzawa-Ōyama
Chūbu Echigo Sanzan-Tadami, Myōgi-Arafune-Saku Kōgen, Sado-Yahiko-Yoneyama, Noto Hantō, Echizen-Kaga Kaigan, Yatsugatake-Chūshin Kōgen, Tenryū-Okumikawa, Chūō Alps, Ibi-Sekiga Kōwa, Ibi- Sekiga Kōga,, Mikawa Wan
Kansai Suzuka, Wakasa Wan, Tango-Amanohashidate-Ōeyama, Biwako, Murō-Akame-Aoyama, Kongō-Ikoma-Kisen, Yamato-Aogaki, Kōya-Ryūjin, Meiji no Mori Minō, Kyoto Tamba Kogen
Chūgoku Hyōnosen-Ushiroyama-Nagisan, Hiba-Dōgo-Taishaku, Nishi-Chūgoku Sanchi, Kita Nagato Kaigan, Akiyoshidai

Economia

[modifica]

L'illa de Honshu genera uns 4 bilions de dòlars EUA o 4/5 del PIB del Japó.[23]

Agricultura

[modifica]

Fruites, verdures, cereals, arròs i cotó constitueixen el principal producte que es conrea a Honshu.[24] La regió de Tohoku, que abasta la part nord-est de l'illa, destaca per la seva producció d'arròs, ja que el 65% de les terres conreades són arrossars, gairebé una quarta part de tots els arrossars del Japó.[25] La prefectura de Chiba és famosa pels seus cacauets, sent també el major productor del Japó.[26] Les espècies rares del gènere de líquens Menegazzia només es troben a Honshu.[27]

Indústria

[modifica]

La major part del te i la seda del Japó són de Honshu.[24] Les tres regions industrials més grans del Japó es troben a Honshu: la regió de Keihin, la regió industrial de Hanshin i la zona industrial de Chūkyō. La majoria de la indústria del Japó està ubicada en la costa sud de Honshū, de Tòquio a Kyoto, Osaka, Nagoya, Kobe i Hiroshima. En comparació, l'economia al nord-est està basada en gran manera en la pesca i l'agricultura.

Minerals i combustibles

[modifica]

Honshu és on hi ha una gran part[28] de les reserves minerals del Japó[29] al llarg de petits jaciments de petroli i carbó. Diversos jaciments de carbó també es troben a la part nord de l'illa,[30] concentrats a la prefectura de Fukushima i la prefectura de Niigata, encara que la producció de carbó de Honshu és insignificant en comparació amb Hokkaido i Kyushu.[31] La majoria de les reserves de petroli del Japó també es troben al nord de Honshu, al llarg de la costa oest, abastant les prefectures de Niigata, Yamagata i Akita.[32]

Pel que fa als recursos minerals, Honshu alberga la majoria del coure, plom, zinc i cromita del Japó. També hi ha dipòsits més petits d'or, plata, arsènic, sofre i pirita escampats per l'illa.[33]

Regions i prefectures

[modifica]

L'illa es divideix en cinc regions i 34 prefectures, entre les quals destaca el Tòquio metropolità.

Les regions i prefectures són:

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «離島りとうとは(島しまの基礎きそ知識ちしき)», 13-11-2007. Arxivat de l'original el 2007-11-13. [Consulta: 26 novembre 2019].
  2. ↑ «Honshu | Facts, History, & Points of Interest» (en anglès). [Consulta: 26 novembre 2019].
  3. ↑ «離島りとうとは(島しまの基礎きそ知識ちしき) (what is a remote island?)» (website) (en japonès). MLIT (Ministry of Land, Infrastructure, Transport and Tourism). Ministry of Land, Infrastructure, Transport and Tourism, 22-08-2015. Arxivat de l'original el 2007-07-13. [Consulta: 9 agost 2019].
  4. ↑ 4,0 4,1 «Honshu». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 19 febrer 2016].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Dolan, Ronald. Japan: a country study. Federal Research Division, Library of Congress, 1992. 
  6. ↑ Kodansha Encyclopedia of Japan
  7. ↑ Köppen, Wladimir 2011, 20, 3, 1884, pàg. 351–360. Bibcode: 2011MetZe..20..351K. DOI: 10.1127/0941-2948/2011/105 [Consulta: 2 setembre 2016].
  8. ↑ 8,0 8,1 «Islands By Land Area». Islands.unep.ch. Arxivat de l'original el 2015-12-01. [Consulta: 1r agost 2010].
  9. ↑ Farjon, Aljos; Filer, Denis. An Atlas of the World's Conifers: An Analysis of their Distribution, Biogeography, Diversity and Conservation Status (en anglès). BRILL, 2013-11-15. ISBN 978-90-04-21181-0. 
  10. ↑ «総務そうむ省しょう｜住じゅう基もとネット» (en japonès). [Consulta: 26 novembre 2019].
  11. ↑ See Japan Census of 2000; the editors of List of islands by population appear to have used similar data from the relevant statistics bureaux and totalled up the various administrative districts that make up each island, and then done the same for less populous islands.
  12. ↑ «Map of Horizontal Land Movement caused by 2011/3/11 M9.0 earthquake» (en japonès). Geospatial Information Authority of Japan, 19-03-2011. [Consulta: 15 novembre 2012].
  13. ↑ «Japan shifted». , 14-03-2011 [Consulta: 14 març 2011].
  14. ↑ Boquet, Yves. The Philippine Archipelago. Springer, 2017, p. 16. ISBN 9783319519265. 
  15. ↑ «Tokyo Population 2021 (Demographics, Maps, Graphs)». worldpopulationreview.com. [Consulta: 22 octubre 2021].
  16. ↑ «Honshu | Facts, History, & Points of Interest» (en anglès). Encyclopedia Britannica. [Consulta: 14 abril 2021].
  17. ↑ «Shinkansen – Bullet Trains in Japan». Trainspread.com, 2020. Arxivat de l'original el March 21, 2020.
  18. ↑ Kasai, Yoshiyuki. «Bullet Train & Maglev System to Cross the Pacific». Envoy Media, 04-09-2010. Arxivat de l'original el 31 març 2012. [Consulta: 16 juliol 2022].
  19. ↑ «Central Japan Railway Company» (en japonès). Central Japan Railway Company. [Consulta: 16 juliol 2022].
  20. ↑ «New USGS number puts Japan quake at fourth largest». Associated Press, 14-03-2011 [Consulta: 15 març 2011].
  21. ↑ «Tsunami, earthquake, nuclear crisis – now Japan faces power cuts». , 13-03-2011 [Consulta: 15 març 2011].
  22. ↑ «7è terratremol més gran de la història registrada del Japó». , 11-03-2011 [Consulta: 11 març 2011].
  23. ↑ Regions and Cities > Regional Statistics > Regional Economy > Gross Domestic Product, Large regions TL2, OECD.
  24. ↑ 24,0 24,1 «Honshu». infoplease.com, 2012. [Consulta: 23 novembre 2014].
  25. ↑ «Regions of Japan». Web Japan. [Consulta: 22 octubre 2021].
  26. ↑ «Peanuts | Authentic Japanese product». japan-brand.jnto.go.jp. [Consulta: 22 octubre 2021].
  27. ↑ The Lichenologist, 36, 1, 2004, pàg. 15-25. DOI: 10.1017/S0024282904013878. ISSN: 0024-2829.
  28. ↑ Natural Resources of Japan (en anglès). General Headquarters, Supreme Commander for the Allied Powers, Natural Resources Section, 1947, p. 42–48. 
  29. ↑ «Japan – Resources and power» (en anglès). Encyclopedia Britannica. [Consulta: 22 octubre 2021].
  30. ↑ «Catalogue of Geological Maps｜Geological Survey of Japan/ AIST». www.gsj.jp. [Consulta: 22 octubre 2021].
  31. ↑ Natural Resources of Japan (en anglès). General Headquarters, Supreme Commander for the Allied Powers, Natural Resources Section, 1947, p. 44. 
  32. ↑ Natural Resources of Japan (en anglès). General Headquarters, Supreme Commander for the Allied Powers, Natural Resources Section, 1947, p. 43. 
  33. ↑ Natural Resources of Japan (en anglès). General Headquarters, Supreme Commander for the Allied Powers, Natural Resources Section, 1947, p. 44–45. 
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Honshū&oldid=33771624»