Hupa
Na:tinixwe Mixine:whe' | |
---|---|
Tipus | llengua i llengua viva |
Ús | |
Parlants | 173 (2000)[1] |
Parlants nadius | 8 |
Autòcton de | Califòrnia (vall de Hoopa) |
Estat | Estats Units |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Nord llengües na-dené llengües eyak-atapascanes llengües atapascanes llengües atapascanes de la costa del Pacífic | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
Nivell de vulnerabilitat | 5 en perill crític |
Codis | |
ISO 639-2 | hup |
ISO 639-3 | hup |
Glottolog | hupa1239 |
Ethnologue | hup |
UNESCO | 780 |
IETF | hup |
Endangered languages | 1862 |
El hupa (endònim: Na:tinixwe Mixine:whe', lit. "llengua del poble de la vall de Hoopa") és una llengua atapascana (del grup Na-dené) parlada al llarg del curs inferior del riu Trinity al nord-oest de Califòrnia pels hupes (Na:tinixwe), i abans de contacte europeu pels pobles chilula i whilkut a l'oest.
El cens dels Estats Units del 2000 va estimar que l'idioma era parlat per 64 persones entre 5 i 17 anys, incloent 4 parlants monolingües. A partir del 2012, hi havia menys de 10 parlants amb fluïdesa, almenys un dels quals (Verdena Parker) és bilingüe completament fluid. Potser uns altres 50 individus de totes les edats controlen la fonologia tradicional hupa, la gramàtica i el lèxic. Més enllà d'això, molts membres de la tribu comparteixen un vocabulari reduït de paraules i frases d'origen hupa.
Ortografia
[modifica]L'alfabet hupa és:
a, a:, b, ch, ch', chw, chw', d, dz, e, e:, g, gy, h, i, j, k, k', ky, ky', l, ł, m, n, ng, o, o:, q, q', s, sh, t, t', tł, tł', ts, ts', u, w, wh, x, xw, y, ' [2]
Fonologia
[modifica]Labial | Alveolar | Palatal | Palatal/Velar | Uvular | Glotal | ||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Nasal | m | n | ŋ | ||||
Oclusiva/ Africada |
no aspirada | (p) | t | kʲ | (k) | q | ʔ |
aspirada | tʰ | kʲʰ | kʰ | ||||
ejectiva | tʼ | kʲʼ | (kʼ) | qʼ | |||
Africada | unaspirated | t͡s | t͡ʃ | ||||
aspirada | t͡sʰ | t͡ʃʷʰ | |||||
ejectiva | t͡sʼ t͜ɬʼ | t͡ʃʼ (t͡ʃʷʼ) | |||||
Fricativa | s ɬ | (ʃ) | x xʷ | h ʍ | |||
Aproximant | w | l | j |
Frontal | Central | Posterior | |
---|---|---|---|
Semitancada | ɪ~e | o | |
Oberta | a |
Les vocals poden ser allargades.
Referències
[modifica]- ↑ Cens dels Estats Units del 2000
- ↑ Golla (1996)
- ↑ Golla (1960:25–34)
- ↑ Golla (1960:25)
Bibliografia
[modifica]- Campbell, Amy. Hupa ditransitives and the syntactic status of R, 2007.
- Dixon, Roland Burrage; Samuel Alfred Barrett; Washington Matthews. The phonology of the Hupa language. The University Press, 1910 [Consulta: 24 agost 2012].
- Goddard, Pliny Earle. Hupa Texts, 1904.
- Goddard, Pliny Earle. The Morphology of the Hupa Language, 1905.
- Goddard, Pliny Earle. The Phonology of the Hupa Language, 1907.
- Golla, Victor. Hupa Grammar. University of California, Berkeley, 1970.
- Golla, Victor. «Hupa Language Dictionary Second Edition», 1996. [Consulta: 6 maig 2010].
- Golla, Victor. California Indian Languages. University of California Press, 2011.
- Gordon, Matthew «Laryngeal Timing and Correspondence in Hupa». UCLA Working Papers in Linguistics, 1, 2001.
- Gordon, Matthew. The Phonetics and Phonology of Non-Modal Vowels: A Cross-Linguistic Perspective.
- Gordon, Matthew; Luna, Edmundo. An Intergenerational Study of Hupa Stress.
- Pycha, Anne. Morpheme Strength Relationships in Hupa, and Beyond.
- Sapir, Edward; Golla, Victor. Hupa Texts, with Notes and Lexicon. In _The Collected Works of Edward Sapir, Victor Golla & Sean O'Neill (eds.), volume XIV_, 19-1011. Mouton de Gruyter., 2001.