(Translated by https://www.hiragana.jp/)
Huichol - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

Huichol

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaHuichol
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants36.856 (2010)
Parlants nadius47.625 Modifica el valor a Wikidata (2020 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deJalisco, Nayarit, Durango, Zacatecas
EstatMèxic
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües indígenes d'Amèrica del Nord
llengües uto-asteques
llengües corachol Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Institució de normalitzacióInstituto Nacional de Lenguas Indígenas (INALI)
Nivell de vulnerabilitat2 vulnerable Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2hch
ISO 639-3hch Modifica el valor a Wikidata
Glottologhuic1243 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuehch Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1491 Modifica el valor a Wikidata
IETFhch Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages6569 Modifica el valor a Wikidata

El huichol és una llengua de la família utoasteca parlada a Mèxic pels huichols, que es diuen a si mateixos Wixarika i habiten en els estats mexicans de Nayarit, Zacatecas i Jalisco. Està reconeguda per la "Llei de Drets Lingüístics" com una "llengua nacional"[1] de Mèxic, juntament amb altres 62 llengües indígenes i el castellà. El nom huichol prové de l'adaptació al nàhuatl de l'autònim wixarika, perquè en huichol la a es pot sentir com o; r i l són al·lòfons i la pronunciació de x que era sibilant va ser interpretada com a africada tz entre els segles XVII y XVIII (època en què va poder ocórrer el préstec de la paraula), més la pèrdua de la síl·laba -ca, va donar com a resultat huitzol en nàhuatl i la seva castellanització huichol.[2]

Classificació

[modifica]

El huichol és una llengua utoasteca, del grup mexicà, igual que el pima, el mayo o el nàhuatl, etc. La llengua més propera al huichol és el cora o nayeri, amb el qual forma la branca corachol.

Descripció lingüística

[modifica]

El huichol és una llengua mesoamericana que mostra nombrosos trets definitoris de l'àrea lingüística mesoamericana. El huichol a més és una llengua tonal que distingeix dos tons, "alt" i "baix".[3]

Fonologia

[modifica]

L'inventari de consonants és similar al de proto-utoasteca i el d'altres llengües utoasteques:

Bilabial Coronal Retroflexa Palatal Velar Labio-
velar
Glotal
Oclusiva p t k ʔ
Fricativa/
Africada
s~c x* h
Vibrant r
Aproximant y w
Nasal m n

Aquí s'ha usat la notacin fonètica Americanista en què /c/ i /y/ equivalen als signes de l'AFI /t͡s/ i /j/, respectivamene. La realització del fonema /x/ varia d'un dialecte a un altre, des d'una fricativa retroflexa [ʂ~ʐ] (dialecte oriental) a una vibrant múltiple [r] (dialecte occidental).

Quant a les vocals es té un inventari de vuit elements, quatre vocals breus /a, e, i, i, u/ i les seves contrapartides llargues /ā, ē, ī, ī, ū/, que es distribueixen el tracte bucal més o menys de la següent forma:

Anterior Central Posterior
Tancada i, ī i, ī u, ū
No-tancada e, ē a, ā

Gramàtica

[modifica]

El huichol és com altres llengües utoasteques com el nàhuatl una llengua incorporant. el huichol tipològicament presenta una tendència polisintètica amb un grau de polisíntesi major que llengües properament emparentades com el nàhuatl, ja que té mitjans morfològics més nombrosos i complexos que permeten marcar gramaticalment en el predicat (forma verbal) un nombre major de característiques dels arguments verbals. Prenguin-se per exemple aquestes oracions:[4]

OD singular OD plural
OI singular xapa nepirutaʔutiiri

/xapa ne-pi-ʔir-ʔu-ta-ʔu-tii-ri/
carta 1SG.SUBJ-PRI-SG.OBJ-SG-tinta-TR/APL-APL
'Li vaig escriure una carta'

xapa nepitiʔutiiri

/xapa ne-pi-ʔi-ti-ʔu-tii-ri/
carta 1SG.SUJ-PRI-PL.OBJ-SG-tinta-TR/APL-APL
'Li vaig escriure cartes'

OI plural xapa nepiwarutaʔutiiri

/xapa ne-pi-war-ʔu-ta-ʔu-tii-ri/
carta 1SG.SUJ-PRI-EXP-SG.OBJ-PL-tinta-TR/APL-APL
'Els vaig escriure una carta'

xapa nepiwatiʔutiiri

/xapa ne-pi-wa-ti-ʔu-tii-ri/
carta 1SG.SUBJ-PRI-PL.OBJ-PL-tinta-TR/APL-APL
'Els vaig escriure cartes'

Observi's la forma complexa del verb que inclou marques per al subjecte, l'objecte directe (singular ta- / plural ti-) i l'objecte indirecte (sg. ʔi- / pl. wa-). L'objecte explícit xapa 'carta(s)' àdhuc pot "incorporar-se" per formar una forma holofràstica:

nepiitixapaʔutiiri 'Li vaig escriure cartes'
/ne-pi-ʔi-ti-xapa-ʔu-tii-ri/

També és possible expressar l'acció d'escriure-li coses a algú en general (ti-):

nepitiutiʔutiiri 'Li vaig escriure (alguns escrits)'
/ne-pi-ti-ʔi-ʔu-ti-ʔu-tii-ri/

El huichol té una tendència fortament polisintètica pel que moltes de les seves oracions tendeixen a ser holofrases, el següent exemple és una paraula formada per 28 morfs segmentals (la major part monosil·làbics):

Tsimekamɨkakate(ni)xetsihanuyutitsɨɨkíriyekukuyatsitɨiriexɨaximekaitsie(/kɨ)tɨkaku.
/Tsi-me-ka-mɨ-ka-ka-te-(ni)-xe-tsi-hanu-yu-ti-tsɨɨkí-ri-ye-ku-ku-ya-tsi-tɨi-rie-xɨa-xime-kai-tsie-(/kɨ)-tɨ-kaku/
'Encara quan eren a punt de fer barallar als seus gossos en la pujada'

El lexema principal de l'anterior forma és ku 'lluitar' (marcat en negreta) i en la paraula apareix incorporat la forma lèxica tsɨɨk*í 'gos', la resta de morfs són morfemes gramaticals (gramema).

Els pronoms personals i demostratius independents, és a dir, aquells que poden aparèixer com a paraules independents no lligades al verb són els següents:

Personales Demostrativos
singular plural
1a persona ne ta-me ʔikɨ
2a persona ʔekɨ xe-me ʔiyá
3a persona mɨkɨ mɨ-me mɨkɨ

En estas formas -me és una marca de plural que aparece también en otros contextos. Las marcas de persona en el verbo so prefijos relacioandos en su mayoría con las formas anteriores:

marques de
subjecte
marques d'
objecte
marques
reflexives
singular plural singular plural singular plural
1a persona ne- te- ne- ta-/te- ne-/yu- ta-/yu-
2a persona pe- xe- ʔa-/ma- xe- ʔa-/yu- yu-
3a persona Ø me- i-/Ø wa- yu- yu-

Mitjans de comunicació

[modifica]

El huichol, com altres llengües indígenes, és usat com una de les llengües vehiculars de l'emissora XEJMN-AM, dependent de la CNDPI i que emet des de Jesús María (Nayarit)

El grup de música popular mexicana Huichol Musical, compost per quatre homes huichols de Santa Catarina, Mezquitic, Jalisco, escriuen cançons que fusionen el llenguatge i la música d'estil huichol amb lletra en espanyol i les tendències musicals més actuals. El seu major èxit, "Cuisinela" va atreure l'atenció de tot el món i el seu àlbum del mateix nom va ser nominat al Grammy en la categoria de "Millor Àlbum Regional Mexicà" el 2008.[5]

Referències

[modifica]
  1. «Ley General de Derechos Lingüísticos de los Pueblos Indígenas (2003, SEP)». Arxivat de l'original el 2009-10-12. [Consulta: 24 novembre 2013].
  2. Iturrioz Leza, J. L. «Etimología de las palabras wisalika y huichol». Guadalajara, Niuki / Revista cuatrimestral de divulgación académica y cultural, No. 2 mayo-agosto 2007. pp. 19-31. ISSN 1870-9613.
  3. Suaréz, Jorge, 1983, The Mesoamerican Indian Languages, Cambridge, CUP, pg 51
  4. J. L. Iturrioz y P. Gómez, 2006. pp. 106-7.
  5. [enllaç sense format] http://www.elsiglodetorreon.com.mx/noticia/470465.html

Bibliografia

[modifica]

Rescursos per aprendre la llengua

[modifica]

Vocabulari i diccionaris

[modifica]

Gramàtica

[modifica]
  • Iturrioz Leza, José Luis, Julio Ramírez de la Cruz, et al. 1999. Gramática Didáctica del Huichol: Vol. I. Estructura Fonológica y Sistema de Escritura (in PDF). Guadalajara: Departamento de Estudios en Lenguas Indígenas, Universidad de Guadalajara; Secretaria de Educación Pública. This is volume XIV of Función.
  • Iturrioz, José Luis, ed. 2004. Lenguas y literaturas indígenas de Jalisco. Guadalajara: Secretaría de Cultura, Gobierno del Estado de Jalisco. The bulk of the book addresses the grammar of the Huichol language.
  • Iturrioz, José Luis & Gómez López, Paula. 2006. Gramática Wixárika I. LINCOM Europa. Studies in Native American Linguistics; 3. ISBN 3-89586-061-1. 268 pp. (Reference grammar)
  • Iturrioz, José Luis & Gómez López, Paula. 2009. Gramática Wixárika II/III. München/Múnic: LINCOM Europa. 280 pp. (Reference grammar)

Àudio

[modifica]