Cupeño
Tipus | llengua, llengua extinta i llengua morta |
---|---|
Ús | |
Autòcton de | Califòrnia |
Estat | Estats Units d'Amèrica |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Nord llengües uto-asteques llengües uto-asteques septentrionals llengües cupan | |
Característiques | |
Nivell de vulnerabilitat | 6 extint |
Codis | |
ISO 639-3 | cup |
Glottolog | cupe1243 |
Ethnologue | cup |
UNESCO | 868 |
IETF | cup |
Endangered languages | 2009 |
El Cupeño (autoanomenada Kupangaxwicham Pe'memelki) és una llengua extingida de les llengües takic de la família lingüística uto-asteca parlada pels cupeños, un poble d'amerindis dels Estats Units que vivia al Sud de Califòrnia. Roscinda Nolasquez (m. 1987) en fou la darrera parlant nadiua.[1]
Regió
[modifica]La llengua era parlada originàriament a Cupa, Wilaqalpa, i Paluqla, al comtat de San Diego, Califòrnia, i més tard al voltant de la reserva índia Pala.
Morfologia
[modifica]El cupeño és una llengua aglutinant, on les paraules utilitzen sufixos complexos per a una varietat de propòsits amb diversos morfemes enfilats.
El cupeño modula els seus verbs per transitivitat, temps, aspecte, mode, persona, nombre, i evidencialitat. L'evidencialitat s'expressa en cupeño amb clítics, que en general apareixen prop del principi de la frase.
=ku'ut 'reportatiu' (mu=ku'ut 'i s'ha dit que...') =am 'miratiu =$he 'dubitatiu'
Hi ha dos modes declinats, realis =pe i irrealis =e'p.
Pronoms
[modifica]Els pronominals del cupeño apareixen en moltes diferents formes i estructures. La següent només apareix en verbs en passat.
Persona | Singular | Plural |
---|---|---|
1a | ne- | chem- |
2a | e- | em- |
3a | pe- | pem- |
Sistema mode-aspecte
[modifica]Els verbs en futur simple no tenen marca. Els verbs en passat simple tenen pronoms en aspecte passat; el pretèrit imperfecte afegeix el modificador imperfecte que es mostra a continuació.
Nomber | Present | Imperfecte | Fut. Imp | Habitual |
---|---|---|---|---|
Singular | -qa | -qal | -nash | -ne |
Plural | -we | -wen | -wene | -wene |
Fonologia
[modifica]Vocals
[modifica]Anterior | Central | Posterior | |
Tancada | i, i: | u, u: | |
Mitjana | ɛ, ɛ: | ə, ə: | o, o: |
Oberta | a, a: |
/ɛ/ i /o/ apareixen com a manlleus lingüístics d'Espanyol, però també com a al·lòfons d' /ə/ en paraules nadiues cupeño.
/i/ també pot aparèixer com a [ɪ] en síl·labes tancades, i [e] en algunes síl·labes obertes.
/u/ pot reduir a schwa en síl·labes àtones.
/ə/ també apareix com a [ɨ:] quan són llargues i tòniques, [o] després de labials i [q], i com a [ɛ] abans [w].
/a/ també pot aparèixer [ɑ] abans d'uvulars.
Consonants
[modifica]Bilabial | Coronal | Palatal or Postalveolar |
Plana | Labializada | Glotal | |||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Laminar | Apical | Velar | Uvular | Velar | Uvular | |||||
Nasal | m | n | ɲ | ŋ | ||||||
Oclusiva and Africada |
p | t | (t)ʃ | k | q | kʷ (qʷ) | ʔ | |||
Fricativa | Sorda | s | ʂ | x ~ |
xʷ | h | ||||
sonora | v | ð | ɣ | |||||||
Vibrant | ɾ | |||||||||
Aproximant | central | j | w | |||||||
Lateral | l | ʎ |
/kʷ/ es converteix en [qʷ] abans d'/a/ o /e/ àtones. [x] i [
/tʃ/ es converteix en [ʃ] en coda de síl·laba.
/f/, /ð/, i /ɾ/ només apareixen en manlleus del castellà.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Hill, Jane H. A Grammar of Cupeño. 136. Univ of California Press, 2005-10-18 (UC Publications in Linguistics).
Enllaços externs
[modifica]- The Cupeño language, Four Directions Institute
- Cupeño language, Survey of California and Other Indian Languages
- Recursos OLAC sobre el cupeño