(Translated by https://www.hiragana.jp/)
Cupeño - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

Cupeño

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaCupeño
Tipusllengua, llengua extinta i llengua morta Modifica el valor a Wikidata
Ús
Autòcton deCalifòrnia Modifica el valor a Wikidata
EstatEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües indígenes d'Amèrica del Nord
llengües uto-asteques
llengües uto-asteques septentrionals
llengües cupan Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat6 extint Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3cup Modifica el valor a Wikidata
Glottologcupe1243 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuecup Modifica el valor a Wikidata
UNESCO868 Modifica el valor a Wikidata
IETFcup Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages2009 Modifica el valor a Wikidata
Distribució del Cupeño

El Cupeño (autoanomenada Kupangaxwicham Pe'memelki) és una llengua extingida de les llengües takic de la família lingüística uto-asteca parlada pels cupeños, un poble d'amerindis dels Estats Units que vivia al Sud de Califòrnia. Roscinda Nolasquez (m. 1987) en fou la darrera parlant nadiua.[1]

Regió

[modifica]

La llengua era parlada originàriament a Cupa, Wilaqalpa, i Paluqla, al comtat de San Diego, Califòrnia, i més tard al voltant de la reserva índia Pala.

Morfologia

[modifica]

El cupeño és una llengua aglutinant, on les paraules utilitzen sufixos complexos per a una varietat de propòsits amb diversos morfemes enfilats.

El cupeño modula els seus verbs per transitivitat, temps, aspecte, mode, persona, nombre, i evidencialitat. L'evidencialitat s'expressa en cupeño amb clítics, que en general apareixen prop del principi de la frase.

=ku'ut 'reportatiu' (mu=ku'ut 'i s'ha dit que...') =am 'miratiu =$he 'dubitatiu'

Hi ha dos modes declinats, realis =pe i irrealis =e'p.

Pronoms

[modifica]

Els pronominals del cupeño apareixen en moltes diferents formes i estructures. La següent només apareix en verbs en passat.

Persona Singular Plural
1a ne- chem-
2a e- em-
3a pe- pem-

Sistema mode-aspecte

[modifica]

Els verbs en futur simple no tenen marca. Els verbs en passat simple tenen pronoms en aspecte passat; el pretèrit imperfecte afegeix el modificador imperfecte que es mostra a continuació.

Nomber Present Imperfecte Fut. Imp Habitual
Singular -qa -qal -nash -ne
Plural -we -wen -wene -wene

Fonologia

[modifica]

Vocals

[modifica]
Anterior Central Posterior
Tancada i, i: u, u:
Mitjana ɛ, ɛ: ə, ə: o, o:
Oberta a, a:

/ɛ/ i /o/ apareixen com a manlleus lingüístics d'Espanyol, però també com a al·lòfons d' /ə/ en paraules nadiues cupeño.

/i/ també pot aparèixer com a [ɪ] en síl·labes tancades, i [e] en algunes síl·labes obertes.

/u/ pot reduir a schwa en síl·labes àtones.

/ə/ també apareix com a [ɨ:] quan són llargues i tòniques, [o] després de labials i [q], i com a [ɛ] abans [w].

/a/ també pot aparèixer [ɑ] abans d'uvulars.

Consonants

[modifica]
Bilabial Coronal Palatal or
Postalveolar
Plana Labializada Glotal
Laminar Apical Velar Uvular Velar Uvular
Nasal m n ɲ ŋ
Oclusiva and
Africada
p t (t)ʃ k q kʷ (qʷ) ʔ
Fricativa Sorda s ʂ x ~ χかい h
sonora v ð ɣ
Vibrant ɾ
Aproximant central j w
Lateral l ʎ

/kʷ/ es converteix en [qʷ] abans d'/a/ o /e/ àtones. [x] i [χかい] apareixen en variant lliure.

/tʃ/ es converteix en [ʃ] en coda de síl·laba.

/f/, /ð/, i /ɾ/ només apareixen en manlleus del castellà.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Hill, Jane H. A Grammar of Cupeño. 136. Univ of California Press, 2005-10-18 (UC Publications in Linguistics). 

Enllaços externs

[modifica]