Llengua hopi
Hopilàvayi | |
---|---|
Tipus | llengua i llengua viva |
Ús | |
Parlants | 5.010 (2000)[1] 6.780 (2012)[2] |
Parlants nadius | 5.264 (1990 ) |
Autòcton de | Arizona |
Estat | Estats Units |
L'estat d'Arizona, on viuen els hopi | |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües uto-asteques llengües uto-asteques septentrionals | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
Nivell de vulnerabilitat | 2 vulnerable |
Codis | |
ISO 639-3 | hop |
SIL | hop |
Glottolog | hopi1249 |
Ethnologue | hop |
UNESCO | 870 |
IETF | hop |
Endangered languages | 2374 |
La llengua hopi (Hopilàvayi) és una llengua uto-asteca parlada pel poble hopi del sud-oest dels Estats Units. Els hopi són una de les tribus pueblo i la seva llengua és un membre de l'àrea lingüística pueblo. Segons una estimació del 1990, hi ha aproximadament 5.000 parlants nadius de la llengua, al voltant de 75% de la població hopi; gairebé tots parlen també l'anglès, excepte alguns grans. Hi ha un diccionari hopi-anglès, Hopìikwa Lavàytutuveni, i la tribu ha format un grup per a promoure l'ús i l'alfabetització en la seva llengua.
Dialectes[modifica]
Segons la documentació de Benjamin Lee Whorf, hi ha quatre dialectes de hopi, parlats a diferents pobles hopi:
- El dialecte de First Mesa
- Mishongnovi, parlat a Second Mesa
- Shipaulovi, parlat a Second Mesa
- El dialecte de Third Mesa (Hotevilla-Bacavi)
Whorf va notar que no se sap l'afiliació dels dialectes de les altres pobles de Second Mesa. Les varietats de First Mesa i Third Mesa són els amb més parlants, però la varietat més estudiat és el mishongnovi, el qual Whorf va estudiar més exhaustivament.
Contacte lingüístic[modifica]
El hopi forma una part de l'àrea lingüística pueblo, amb el zuni, les llengües tano (de la família kiowa-tano), les llengües keres, i perifèricament el navaho. Les llengües pueblo, encara que no són emparentades, mostren semblances distintes com a resultat d'un llarg període de contacte entre si. Com en les altres llengües pueblo, l'aspiració de consonants oclusives és distintiva en el hopi i té les velars labialitzades /kw/ i /ŋw/; altre tret compartit és el nombre dual. A diferència de les altres llengües pueblo, el hopi no té consonants ejectives.
Fonologia[modifica]
Vocals[modifica]
La llengua té sis fonemes vocàliques en un sistema atípic de les llengües pueblo (de les quals les altres típicament tenen el sistema de cinc vocals /i, e, a, o, u/). Les vocals mostren una distinció entre les arrodonides i les no arrodonides.
Anterior Posterior no arrodonida arrodonida no arrodonida arrodonida Tancada i [i] u [ɨ] Mitjana e [ɛ] ö [ø] o [o] Oberta a [a]
Consonants[modifica]
Els dialectes de hopi difereixen en quantes consonants distingeixen. Aquí es presenten dos sistemes consonàntics, del dialectes Third Mesa i mishongnovi. (L'inventari de hopi Third Mesa mostra també la representació en l'ortografia estàndard.)
Labial | Alveolar | Post- alveolar |
Palatal | Velar | Glotal | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
anterioritzada | neutral | posterioritzada | |||||||||
normal | africada | labial | no labial | ||||||||
Oclusiva | p | t | ts | ky [cj] | kw [kʷ] | k | q [ḵ] | ’ [ʔ] | |||
Fricativa | sorda | s | h | ||||||||
sonora | v [ |
r [ʐ] | |||||||||
Nasal | m | n | ngy [ɲ] | ngw [ŋʷ] | ng [ŋ] | ||||||
Aproximant | l | y [j] | w |
Labial | Consonant alveolar | Post- alveolar |
Palatal | Velar | Glotal | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
anterioritzada | neutral | posterioritzada | |||||||||
normal | africada | labial | no labial | ||||||||
Oclusiva | no aspirada | p | t | ts | kʲ [cʲ] | kʷ | k | q [k̠] | ʔ | ||
preaspirada | ʰp | ʰt | ʰts | ʰkʷ | ʰk | ʰq [ʰk̠] | |||||
Fricativa | sorta | s | h | ||||||||
sonora | v | r | |||||||||
Nasal | sorda | m̥ | n̥ | ŋ̱̊ | |||||||
sonora | m | n | ɲ | ŋʷ | ŋ̱ | ||||||
Aproximant | sorda | l̥ | ȷ̊ | w̥ | |||||||
sonora | l | j | w |
L'inventari consonàntic del dialecte mishongnovi és més grand que el de Third Mesa; segons la documentació de Whorf, el mishongnovi manté distincions fonètiques perdudes en les altres dialectes de hopi, amb una sèrie d'oclusives preaspirades i una distinció de sonoritat en les nasals i aproximants (una distinció de sonoritat en consonants a més de les fricatives i les oclusives és un tret bastant rar en els sistemes fonològics).
La fricativa labial sonora v varia entre labiodental i bilabial ([v ~
Les nombroses consonants velars representen un fenomen fonològic complex. Les diferències entre les formes són neutralitzades en la majoria de contexts. L'al·lòfon anterioritzat, o palatalitzat, [cj] precedeix les vocals anteriors /ɛ, i/; l'al·lòfon velar [k] precedeix les vocals posteriors /o, u/; i l'al·lòfon posterioritzat precedeix /ø/. Hi ha pars mínims només davant de [a] (establint un contraste fonèmica), on l'al·lòfon velar no ocorre en mots natius. Complicant l'anàlisi és que manlleus del castellà poden contenir la seqüència [ka], requerint l'addició d'un tercer fonema oclusiva velar per a descriure les varietats modernes del hopi. Descripcions d'aquests sons en la literatura varien a cert punt; alguns investigadors han identificat l'al·lòfon [cj] com [kj]; de la mateixa manera, la literatura representa el fonema [q] (uvular) com [k̠] i descriuen el seu punt d'articulació com "post-velar" i no uvular.
Morfologia[modifica]
Sufixos[modifica]
El hopi usa sufixos per a diferents propòsits. Alguns exemples:
sufix | propòsit | exemple | significat |
mi | cap a | itamumi | cap a nosaltres |
ni | futur | tuuvani | llençarà |
ngwu | sufix habitual | tuuvangwu | normalment llença |
pe | localització | Ismo'walpe | a Ismo'wala |
q | sufix de distància | atkyamiq | Tot el camí fins a la part inferior |
El hopi també té preposicions lliures:
akw | amb (instrumental) |
angkw | des de |
ep | a/en/damunt |
Els noms es marquen com obliquos per qualsevol dels sufixos -t per als noms simples o y per als noms duals (que es refereixen exactament a dos individus), que posseeixen noms o substantius plurals.
Alguns exemples es mostren a continuació:
nominatiu | obliquo | Significat |
himutski | himutskit | arbusts |
iisaw | iisawuy | coiot |
itam | itamuy | nosaltres |
nuva | nuvat | neu |
nu' | nuy | Jo |
paahu | paahut | aigua de primavera |
pam | put | ell/ella |
puma | pumuy | ells |
tuuwa | tuuwat | sorra |
um | ung | tu/vosaltres |
Els verbs també estan marcats per sufixos però aquests no s'utilitzen en un patró regular. Per exemple, els sufixos -Lawu i -ta són utilitzats per tornar un verb simple en duratiu (implicant l'acció està en curs i encara no completa), però és difícil predir quin sufix s'aplica a quins verbs. Estudiants de hopi com a segona llengua s'ho aprenen de memòria.
Hi ha alguns termes específics de gènere en hopi:
Masculí | femení | Significat |
a'ni | hin'ur | molt |
kwakwhay | askwali | gràcies |
Referències[modifica]
- ↑ Cens dels EUA del 2000
- ↑ Fitxa del hopi a Ethnologue
Bibliografia[modifica]
- Brew, J. O. (1979). Hopi prehistory and history to 1850. In A. Ortiz (Ed.), Handbook of North American Indians: Southwest (Vol. 9, pp. 514–523). Washington, D.C.: Smithsonian Institution.
- Connelly, John C. (1979). Hopi social organization. In A. Ortiz (Ed.), Handbook of North American Indians: Southwest (Vol. 9, pp. 539–553). Washington, D.C.: Smithsonian Institution.
- Dockstader, Frederick J. «Spanish loanwords in Hopi: A preliminary checklist». International Journal of American Linguistics, 21, 2, 1955, pàg. 157–159. DOI: 10.1086/464324.
- Harrington, John P. (1913). [Linguistic fieldnotes based on work with a speaker of Oraibi Hopi]. (National Anthropological Archives, Smithsonian Institution).
- Hill, Kenneth C. (1997). Spanish loanwords in Hopi. In J. H. Hill, P. J. Mistry, & L. Campbell (Eds.), The life of language: Papers in linguistics in honor of William Bright (pp. 19–24). Trends in linguistics: Studies and monographs (No. 108). Berlin: Mouton de Gruyter.
- Hopi Dictionary Project (University of Arizona Bureau of Applied Research in Anthropology). (1998). Hopi dictionary: Hopìikwa Lavàytutuveni: A Hopi-English dictionary of the Third Mesa dialect with an English-Hopi finder list and a sketch of Hopi grammar. Tucson, Arizona: University of Arizona Press. ISBN 0-8165-1789-4
- Hymes, D. H. «The supposed Spanish loanword in Hopi for 'jaybird'». International Journal of American Linguistics, 22, 2, 1956, pàg. 186–187. DOI: 10.1086/464362.
- Jeanne, LaVerne Masayesva. (1978). Aspects of Hopi grammar. (Doctoral dissertation, MIT). hdl.handle.net/1721.1/16325
- Jeanne, LaVerne Masayesva «Some phonological rules of Hopi». International Journal of American Linguistics, 48, 3, 1982, pàg. 245–270. DOI: 10.1086/465734. JSTOR: 1264788.
- Kalectaca, Milo. (1978). Lessons in Hopi. Tucson, Arizona: University of Arizona Press.
- Kennard, Edward A. «Linguistic acculturation in Hopi». International Journal of American Linguistics, 29, 1, 1963, pàg. 36–41. DOI: 10.1086/464709.
- Kennard, Edward A.; & Albert Yava. (1999). Field Mouse Goes to War: Tusan Homichi Tuwvöta. Palmer Lake, Colorado: Filter Press.
- Kluckhohn, Clyde; MacLeish, Kenneth «Moencopi variations from Whorf's Second Mesa Hopi». International Journal of American Linguistics, 21, 2, 1955, pàg. 150–156. DOI: 10.1086/464323. JSTOR: 1263941.
- Lucy, John. (1992). Language Diversity and Thought: A Reformulation of the Linguistic Relativity Hypothesis. Cambridge University Press, Cambridge, UK
- Manaster-Ramer, A. «Genesis of Hopi tones». International Journal of American Linguistics, 52, 2, 1986, pàg. 154–160. DOI: 10.1086/466010. JSTOR: 1265374.
- Malotki, Ekkehart. (1983). Hopi time: A linguistic analysis of the temporal concepts in the Hopi language. Trends in linguistics: Studies and monographs (No. 20). Mouton De Gruyter.
- Seaman, P. David. (1977). Hopi Linguistics: An Annotated Bibliography. Anthropological Linguistics, 19 (2), 78-97. http://www.jstor.org/stable/30027313
- Seqaquaptewa, E. (1994). Iisaw niqw tsaayantotaqam tsiròot. Santa Fe, NM: Clear Light.
- Seqaquaptewa, E. (1994). Iisaw niqw yöngösonhoya. Santa Fe, NM: Clear Light.
- Stephen, Alexander M. (1936). Hopi journal of Alexander M. Stephen. Parsons, E. C. (Ed.). Columbia University contributions to anthropology (No. 23). Nova York: Columbia University Press.
- Titiev, Mischa «Suggestions for the further study of Hopi». International Journal of American Linguistics, 12, 2, 1946, pàg. 89–91. DOI: 10.1086/463895.
- Voegelin, C. F. «Phonemicizing for dialect study: With reference to Hopi». Language, 32, 1, 1956, pàg. 116–135. DOI: 10.2307/410660. JSTOR: 410660.
- Whorf, Benjamin Lee. (1936). [Notes on Hopi grammar and pronunciation; Mishongnovi forms]. In E. C. Parsons (Ed.), Hopi journal of Alexander M. Stephen (Vol. 2, pp. 1198–1326). Columbia University contributions to anthropology (No. 23). Nova York: Columbia University Press.
- Whorf, Benjamin Lee «The punctual and segmentative aspects of verbs in Hopi». Language, 12, 2, 1936, pàg. 127–131. DOI: 10.2307/408755. JSTOR: 408755.
- Whorf, Benjamin Lee «Some verbal categories of Hopi». Language, 14, 4, 1938, pàg. 275–286. DOI: 10.2307/409181. JSTOR: 409181.
- Whorf, Benjamin Lee. (1941). The relation of habitual thought and behavior to language. In L. Spier, A. I. Hallowell, & S. S. Newman (Eds.), Language, culture, and personality: Essays in memory of Edward Sapir (pp. 75–93). Menasha, WI: Sapir Memorial Publication Fund.
- Whorf, Benjamin Lee. (1946). The Hopi language, Toreva dialect. In C. Osgood (Ed.), Linguistic structures of native America (pp. 158–183). Viking Fund publications in anthropology (No. 6). New York: The Viking Fund, Inc.
- Whorf, Benjamin Lee «An American Indian model of the universe». International Journal of American Linguistics, 16, 2, 1950, pàg. 67–72. DOI: 10.1086/464066. JSTOR: 1262850.
- Whorf, Benjamin Lee «Linguistic factors in the terminology of Hopi architecture». International Journal of American Linguistics, 19, 2, 1952, pàg. 141–145. DOI: 10.1086/464204. JSTOR: 1262812.
- Whorf, Benjamin Lee. (1956). Discussion of Hopi linguistics. In J. B. Carroll (Ed.), Language, thought, and reality: Selected writings of Benjamin L. Whorf (pp. 102–111). New York: John Wiley.