(Translated by https://www.hiragana.jp/)
Kurils - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

Kurils

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Illes Kurils)
Plantilla:Infotaula geografia políticaKurils
Курильские острова (ru) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Evolució fronterera de Kurils, al 1855 (Tractat de Shimoda) i al 1875 (Tractat de Sant Petersburg)

Localització
Map
 47° 00′ N, 152° 06′ E / 47°N,152.1°E / 47; 152.1
EstatRússia

Óblastóblast de Sakhalín Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície10.500 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat permar d'Okhotsk i oceà Pacífic Modifica el valor a Wikidata
Altitud2.339 m Modifica el valor a Wikidata
Punt més altAlaid (2.339 m) Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Esdeveniment clau
Identificador descriptiu
Fus horari

Les illes Kurils són un arxipèlag format per una cinquantena d'illes volcàniques que forma una línia discontínua de 1.200 km a la mar d'Okhotsk.[1]

El nom prové de kur, que en la llengua de l'ètnia ainu (pobladors autòctons de les illes) significa "home".

Estan sota la sobirania de Rússia (en rus Курильские острова, Kurílskie ostrovà), però les quatre illes més al sud les reivindica el Japó. En japonès l'arxipèlag es coneix com a Chishima rettō (千島ちしま列島れっとう), que significa "mil illes", o bé amb el nom de Kuriru rettō (クリル列島れっとう), "l'arxipèlag Kuril".

Els ainu constituïen la població autòctona de l'arxipèlag fins que en 1945-1947 l'estalinisme en deportà la majoria a Hokkaido juntament amb els japonesos. Actualment la població és russòfona.

La petita comunitat ainu del sud de Kamtxatka prové d'un petit grup d'ainus de les Kurils que optaren per establir-s'hi el 1877.

Geografia[modifica]

La superfície total de l'arxipèlag és de 15.600 km², amb unes 30 illes principals, que són, de nord a sud (se n'esmenta el nom rus i el japonès):[2]

  • Xumxú (Шумшу) - Shimushu (うらないもり)
  • Atlàssova (Атласова) o Alaid (Алаид) - Oyakoba o Araito (おもねよりゆき)
  • Paramuixir (Парамушир) - Paramushiru (ほろむしろ)
  • Antsíferova (Анциферова) - Shirinki (こころざしはやしただし)
  • Makanruixi (Маканруши) - Makanru (すりかんとめ)
  • Onekotan (Онекотан) - Onnekotan (ゆたか禰古)
  • Kharimkotan (Харимкотан) - Harimukotan (はる牟古)
  • Ekarma (Экарма) - Ekaruma (えつ渇磨)
  • Txirinkotan (Чиринкотан) - Chirinkotan (えつ渇磨)
  • Xiaixkotan (Шиашкотан) - Shashukotan (捨子すてご古丹こたん)
  • Raikoke (Райкоке) - Raykoke (雷公らいこうけい)
  • Màtua (Матуа) - Matsuwa (まつ)
  • Ràsxua (Расшуа) - Rasuwa (しょ)
  • Uixixir (Ушишир) - Ushishiri (宇志うし)
  • Ketoi (Кетой) - Ketoe (けい吐夷)
  • Simuixir (Симушир) - Shimushiru (新知しんち)
  • Broutona (Броутона) - Buroton o Makanruru (たけ魯頓)
  • Txirpoi (Чирпой) - Chirinhoi (以)
  • Urup (Уруп) - Uruppu (とくなで)
  • Iturup (Итуруп) - Etorofu (択捉えとろふ)
  • Kunaixir (Кунашир) - Kunashiri (国後くなしり)
  • Xikotan (Шикотан) - Shikotan (色丹しこたん)
  • illots de Khabomai (Хабомай) - Habomai (歯舞はぼまいもろ)

Hi ha més de 100 volcans, uns 35 dels quals actius. L'illa Atlàssova o Oyakoba forma un con volcànic molt admirat en la literatura japonesa. És zona de gran activitat sísmica.

En total hi viuen unes 30.000 persones d'ètnies eslaves (russos, ucraïnesos, belarussos…), coreanes i ainu principalment, i la principal ocupació és la pesca, molt abundant en un mar molt ric.

Clima[modifica]

Tenen un clima caracteritzat per la boira persistent a l'estiu i grans nevades a l'hivern. A l'estiu les temperatures mitjanes se situen entre els 16 i els 20 °C i a l'hivern estan per sota de zero.[3]

Discussió fronterera[modifica]

El 1855 el tractat de Shimoda entre Rússia i el Japó partí l'arxipèlag entre els dos estats i deixà Sakhalín com a terra de ningú.[4]

El 1875, amb el tractat de Sant Petersburg el Japó cedeix Sakhalín a Rússia i a canvi adquireix la sobirania sobre totes les illes Kurils. La nacionalitat dels residents d'aquests territoris s'estableix d'acord amb unes normes; concretament, per als autòctons ainus, s'estableix que en tres anys hauran de ser súbdits japonesos o russos si volen continuar vivint-hi i conservar béns i drets.[5]

Després de la Segona Guerra Mundial la Unió Soviètica s'apropià de tot l'arxipèlag i el Japó encara reclama ara les illes de Kunashiri, Etorofu i Shikotan i els illots d'Habomai.[6][7]

Referències[modifica]

  1. «illes Kurils». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 10 març 2024].
  2. McGinley, Mark. «South Sakhalin-Kurile mixed forests». The Encyclopedia of Earth, 2014. [Consulta: 10 març 2024].
  3. Pietsch, Theodore W.; Bogatov, Victor V.; Amaoka, Kunio; Zhuravlev, Yuri N.; Barkalov, Vyacheslav Y. «Biodiversity and biogeography of the islands of the Kuril Archipelago» (en anglès). Journal of Biogeography, 30, 9, 2003-09, pàg. 1297–1310. DOI: 10.1046/j.1365-2699.2003.00956.x. ISSN: 0305-0270.
  4. Bukh, Alexander «Review of Russo-Japanese Relations, 1905–1917: From Enemies to Allies». The Journal of Japanese Studies, 39, 2, 2013, pàg. 477–480. ISSN: 0095-6848.
  5. Geach, Jonathan «Who Owns the Kurils? The Question of Territorial Sovereignty Arising from the Kuril Islands Dispute». South African Yearbook of International Law, 45, 03-11-2021. DOI: 10.25159/2521-2583/7491. ISSN: 2521-2583.
  6. Elleman, Bruce A.; Nichols, Michael R.; Ouimet, Matthew J. «A Historical Reevaluation of America's Role in the Kuril Islands Dispute». Pacific Affairs, 71, 4, 1998, pàg. 489–504. DOI: 10.2307/2761081. ISSN: 0030-851X.
  7. Clark, Gregory. «Northern Territories dispute highlights flawed diplomacy» (en anglès). Japan Times, 24-03-2005. [Consulta: 10 març 2024].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]