Kurils
Курильские острова (ru)  | ||||
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | Rússia | |||
|
| ||||
| Óblast | óblast de Sakhalín | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 10.500 km² | |||
| Banyat per | mar d'Okhotsk i oceà Pacífic | |||
| Altitud | 2.339 m | |||
| Punt més alt | Alaid (2.339 m) | |||
| Dades històriques | ||||
Esdeveniment clau
| ||||
| Identificador descriptiu | ||||
| Fus horari | ||||
Les illes Kurils són un arxipèlag format per una cinquantena d'illes volcàniques que forma una línia discontínua de 1.200 km a la mar d'Okhotsk.[1]
El nom prové de kur, que en la llengua de l'ètnia ainu (pobladors autòctons de les illes) significa "home".
Estan sota la sobirania de Rússia (en rus Курильские острова, Kurílskie ostrovà), però les quatre illes més al sud les reivindica el Japó. En japonès l'arxipèlag es coneix com a Chishima rettō (
Els ainu constituïen la població autòctona de l'arxipèlag fins que en 1945-1947 l'estalinisme en deportà la majoria a Hokkaido juntament amb els japonesos. Actualment la població és russòfona.
La petita comunitat ainu del sud de Kamtxatka prové d'un petit grup d'ainus de les Kurils que optaren per establir-s'hi el 1877.
Geografia[modifica]
La superfície total de l'arxipèlag és de 15.600 km², amb unes 30 illes principals, que són, de nord a sud (se n'esmenta el nom rus i el japonès):[2]
- Xumxú (Шумшу) - Shimushu (
占 守 ) - Atlàssova (Атласова) o Alaid (Алаид) - Oyakoba o Araito (
阿 頼 度 ) - Paramuixir (Парамушир) - Paramushiru (
幌 筵 ) - Antsíferova (Анциферова) - Shirinki (
志 林 規 ) - Makanruixi (Маканруши) - Makanru (
磨 勘 留 ) - Onekotan (Онекотан) - Onnekotan (
温 禰古丹 ) - Kharimkotan (Харимкотан) - Harimukotan (
春 牟古丹 ) - Ekarma (Экарма) - Ekaruma (
越 渇磨) - Txirinkotan (Чиринкотан) - Chirinkotan (
越 渇磨) - Xiaixkotan (Шиашкотан) - Shashukotan (
捨子 古丹 ) - Raikoke (Райкоке) - Raykoke (
雷公 計 ) - Màtua (Матуа) - Matsuwa (
松 輪 ) - Ràsxua (Расшуа) - Rasuwa (
羅 処 和 ) - Uixixir (Ушишир) - Ushishiri (
宇志 知 ) - Ketoi (Кетой) - Ketoe (
計 吐夷) - Simuixir (Симушир) - Shimushiru (
新知 ) - Broutona (Броутона) - Buroton o Makanruru (
武 魯頓) - Txirpoi (Чирпой) - Chirinhoi (
知 理 保 以) - Urup (Уруп) - Uruppu (
得 撫 ) - Iturup (Итуруп) - Etorofu (
択捉 ) - Kunaixir (Кунашир) - Kunashiri (
国後 ) - Xikotan (Шикотан) - Shikotan (
色丹 ) - illots de Khabomai (Хабомай) - Habomai (
歯舞 諸 )
Hi ha més de 100 volcans, uns 35 dels quals actius. L'illa Atlàssova o Oyakoba forma un con volcànic molt admirat en la literatura japonesa. És zona de gran activitat sísmica.
En total hi viuen unes 30.000 persones d'ètnies eslaves (russos, ucraïnesos, belarussos…), coreanes i ainu principalment, i la principal ocupació és la pesca, molt abundant en un mar molt ric.
Clima[modifica]
Tenen un clima caracteritzat per la boira persistent a l'estiu i grans nevades a l'hivern. A l'estiu les temperatures mitjanes se situen entre els 16 i els 20 °C i a l'hivern estan per sota de zero.[3]
Discussió fronterera[modifica]
El 1855 el tractat de Shimoda entre Rússia i el Japó partí l'arxipèlag entre els dos estats i deixà Sakhalín com a terra de ningú.[4]
El 1875, amb el tractat de Sant Petersburg el Japó cedeix Sakhalín a Rússia i a canvi adquireix la sobirania sobre totes les illes Kurils. La nacionalitat dels residents d'aquests territoris s'estableix d'acord amb unes normes; concretament, per als autòctons ainus, s'estableix que en tres anys hauran de ser súbdits japonesos o russos si volen continuar vivint-hi i conservar béns i drets.[5]
Després de la Segona Guerra Mundial la Unió Soviètica s'apropià de tot l'arxipèlag i el Japó encara reclama ara les illes de Kunashiri, Etorofu i Shikotan i els illots d'Habomai.[6][7]
Referències[modifica]
- ↑ «illes Kurils». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 10 març 2024].
- ↑ McGinley, Mark. «South Sakhalin-Kurile mixed forests». The Encyclopedia of Earth, 2014. [Consulta: 10 març 2024].
- ↑ Pietsch, Theodore W.; Bogatov, Victor V.; Amaoka, Kunio; Zhuravlev, Yuri N.; Barkalov, Vyacheslav Y. «Biodiversity and biogeography of the islands of the Kuril Archipelago» (en anglès). Journal of Biogeography, 30, 9, 2003-09, pàg. 1297–1310. DOI: 10.1046/j.1365-2699.2003.00956.x. ISSN: 0305-0270.
- ↑ Bukh, Alexander «Review of Russo-Japanese Relations, 1905–1917: From Enemies to Allies». The Journal of Japanese Studies, 39, 2, 2013, pàg. 477–480. ISSN: 0095-6848.
- ↑ Geach, Jonathan «Who Owns the Kurils? The Question of Territorial Sovereignty Arising from the Kuril Islands Dispute». South African Yearbook of International Law, 45, 03-11-2021. DOI: 10.25159/2521-2583/7491. ISSN: 2521-2583.
- ↑ Elleman, Bruce A.; Nichols, Michael R.; Ouimet, Matthew J. «A Historical Reevaluation of America's Role in the Kuril Islands Dispute». Pacific Affairs, 71, 4, 1998, pàg. 489–504. DOI: 10.2307/2761081. ISSN: 0030-851X.
- ↑ Clark, Gregory. «Northern Territories dispute highlights flawed diplomacy» (en anglès). Japan Times, 24-03-2005. [Consulta: 10 març 2024].
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
- www.hoppou.go.jp Arxivat 2011-09-02 a Wayback Machine. La posició oficial sobre els Territoris del Nord (japonès)
- Mapa de les illes Kurils Monde Diplomatique (francès)
- Un segle de discòrdia amb Rússia Monde Diplomatique (francès)
- Els territoris del nord del Japó Ministeri d'Afers Estrangers del Japó (anglès)