(Translated by https://www.hiragana.jp/)
Amphibia : Diferéncia entre lei versions — Wikipèdia Vejatz lo contengut

Amphibia : Diferéncia entre lei versions

Modificar los ligams
Tièra de 1000 articles que totas las Wikipèdias deurián aver.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Navigar dins l'istoric
← Cambiament precedentDiferéncia seguenta →
Contengut suprimit Contengut apondut
VisualWikitext
Linha 133 : Linha 133 :


== Reproduccion e cicle de vida ==
== Reproduccion e cicle de vida ==

=== Reproduccion ===

=== Uòus ===

=== Larvas e desvolopament ===


== Comportament ==
== Comportament ==

Version del 28 junh de 2023 a 09.10

Aquel article es pas acabat. Es en fasa d'escritura o de reconstruccion importanta.
i.) Son estat actual es provisòri, e se deu prendre amb prudéncia.
ii.) Una version melhorada es en preparacion e deuriá èsser disponibla dins pauc de temps.
iii.) Per ne seguir l'avançament o i participar, consultatz la pagina de discussion.

Los anfibis (amphibia) son una classa de vertebrats. Las seunas caracteristicas principalas son una pèl rica en glandolas e fortament vascularizada que permet una respiracion cutanèa, e la metamorfòsi qu'experimentan en passar de la fasa larvària la fasa adulta. N'existisson unas 6.350 espècia dins lo mond entièr que son classificadas en tres òrdres: anura, urodela e Gymnophiona.

Istòria evolutiva e taxonomia

Istòria evolutiva

Classificacion

Menaças de disparicion

Morfologia

L'esquelèta e la locomocion

Esquelèta de grapaud.

L'esquelèta deis anfibís es similar a aqueu deis autrei tetrapòds amb quatre membres principaus. Pasmens, en lei gimnofiònes e quauqueis espècias de salamandras, de membres pòdon èsser reduchs e quasi absents. Leis òs son sovent leugiers e curats. Lo sistèma musculoesqueletic es pron robust per sostenir la tèsta e lo còrs. La cencha escapulara es sostenguda per de muscles e la cencha pelviana, ben desvolopada, es estacada a l'esquelèta per un pareu de còstas estacadas au sacrum. L'ilion es orientat vèrs l'avans e lo còrs es mantengut a proximitat dau sòu, çò qu'es pas lo cas en leis aucèus e lei mamifèrs[1].

En leis anfibís, lei membres anteriors tènon quatre dets e lei membres posteriors cinc. Pasmens, i a d'excepcions, especialament en lei salamandras. En leis espècias amb de membres reduchs ò absents, lei membres son pas utilizats per la locomocion e lo mòde de desplaçament d'aqueleis anfibís retraion a aqueu dei vèrmes[2].

Lo sistèma circulatòri e respiratòri

Leis anfibís an de sistèmas circulatòris diferents ais estadis larvari e adult. En la larva, la circulacion es similara a aquela d'un peis amb un còr de dos compartiments e dei brànquias. En l'adult, lei brànquias son remplaçadas per de paumons. Lo còr es alora constituït d'un ventricul e de doas auriculas. L'organizacion generala es similara a aquela dei mamifèrs e deis aucèus. Lo sang desoxigenat es pompat per l'artèria pulmonària en direccion dei paumons. Un còp oxigenat, s'entòrna au còr e es mandat vèrs lo rèsta de l'organisme[3].

Una particularitat dau sistèma respiratòri deis anfibís es sa capacitat d'utilizar la pèu de l'animau, generalament fòrça fina, per assegurar de cambis gasós. Aquò permet donc de respirar dins l'aiga durant de periòdes fòrça lòngs. En revènge, aqueu sistèma es vulnerable ai polluents que pòdon aisament passar dins lo sang e entraïnar d'empoisonaments.

Lo sistèma nerviós

Lo sistèma nerviós es similar a aqueu deis autrei vertebrats amb un cervèu centrau, una mesolha e de nèrvis. Lo cervèu deis anfibís sembla de presentar un desvolopament mens important que lei mamifèrs, lei reptils e leis aucèus. Presenta de similituds importantas, dins sa morfologia e son foncionament, au cervèu dei peis. Lo telencefal, lo mesencefal e lo cervelet an una talha similara. Lo telencefal assegura principalament lo tractament dei sinhaus olfactius e visuas, la definicion dau comportament e la gestion deis aprendissatges. Lo cervelet contraròtla la coordenacion musculara e lo bulb rachidian lei foncions deis organs, compres lo ritme cardiac e la respiracion. La glandola pineala s'ocupa dau sòm e de l'ibernacion[4].

A l'estadi larvari, leis anfibís an un sistèma nerviós compausat d'una linha laterala coma lei peis. Aqueu sistèma se transforma durant lei diferenteis etapas d'evolucion dei larvas per formar lo sistèma nerviós adult.

Lo sistèma digestiu

La màger part deis anfibís mastican pas sei presas. An donc un ventre voluminós e un sistèma digestiu adaptat. L'esofag es donc cort e cubèrt de mucus permetent un passatge rapid dau manjar vèrs l'estomac. Una particularitat d'aquel estomac es sa capacitat de secretar un enzim, la quitinasa, que permet de digerir la cuticula quitinosa deis artropòds[5]. Lo rèsta dau sistèma es similar a aqueu dei mamifèrs amb un intestin devesit en plusors partidas. Un pancrèas, un fetge e una vesicula biliara secrètan d'enzims permetent la digestion deis aliments. En mai d'aquò, lo fetge assegura de foncions d'estocatge de glicogèn e de graissa. Aquelei resèrvas an un ròtle durant l'ibernacion e la talha dau fetge pòu donc variar d'un biais considerable durant l'annada. Son completadas per de teissuts adipós[6].

La pèu

Lei colors vivas de la granolha Hyperolius viridiflavus indican sa toxicitat.

L'estructura tegumentària de la pèu deis amfibís presenta de caracteristicas comunas amb aquela deis autrei vertebrats terrèstres. Ansin, es constituïda de jaç extèrnes ceratinizats que son renovelats d'un biais regular. De placas ossosas son de còps integradas dins lo dèrma. Pòdon retraire a d'evolucions observadas en d'autrei tipes de vertebrats aqüatics ò semiaqüatics en causa de fenomèns de convergéncias evolutivas[7]. Pasmens, au contrari dei mamifèrs e deis aucèus, la pèu deis amfibís es renovelada d'un còp gràcias a un procès de muda.

La pèu deis amfibís, fòrça fina, es permeabla a l'aiga[8]. Aquò permet lo passatge de gas entre l'environament e l'animau sensa passar per l'aparelh respiratòri. Leis amfibís pòdon demorar dins l'aiga durant de periòdes lòngs e d'ibernar au fons d'una lòna ò d'un estanh. Pasmens, aquela pèu es fòrça fragila. Per defugir son dessecament, de glandolas, generalament situadas sus la tèsta, l'esquina e la coa, permèton de secrecions de mucus favorizant lo mantenement d'una bòna umidificacion. Aquelei substàncias son sovent toxicas per protegir l'animau còntra lei predators. En mai d'un amfibí, aqueu sistèma es completat per de glandolas especializadas dins la produccion de poison.

La color de la pèu deis amfibís despend de tres jaç de cellulas pigmentàrias que son dichas « cromatofòrs ». Cada jaç es especializat dins una coloracion donada. La màger part deis espècias an de colors discrètas destinadas a facilitar lo camoflatge. En certaneis amfibís, aqueu camoflatge pòu evolucionar en foncion de l'environament gràcias a un sistèma d'adaptacion de la coloracion[9]. Pasmens, d'amfibís an de coloracions vivas qu'indican generalament una toxicitat fòrta per lei predators[10].

Reproduccion e cicle de vida

Reproduccion

Uòus

Larvas e desvolopament

Comportament

Comportament territoriau

Salamandra cendrada (Plethodon cinereus) en posicion defensiva.

L'existéncia d'un comportament territoriau en lei gimnofiònes es pas clar en causa de la manca de recèrcas sus lo subjècte. En revènge, de granolhas e de salamandras an um comportament territoriau e pòdon atacar d'autreis individús per defendre sei ressorsas vitalas (zònas de caça, luòcs de reproduccion...). Aqueu caractèr es pus marcat en lei mascles mai lei femèlas de quauqueis espècias pòdon egalament aver una actitud territòriala. Leis individús que defendon un territòri dispausan generalament d'adaptacions especificas coma de dents pus grandas ò d'espinas sus lo còrs[11].

Alimentacion

Salamandra en trin de manjar un lombric.

Franc de quauqueis espècias, leis amfibís adults son carnivòrs e caçan totei lei presas que pòscan engolir (insèctes, aranhas, lombrics, autrei vertebrats...[12]). Per trobar sei presas, la màger part deis amfibís utilizan una vista fòrça eficaça per detectar lei movements, compres dins de condicions de luminositat febla[13]. En certaneis espècias, generalament de grapauds e de salamandras, l'odorat es utilizat d'un biais segondari. Leis excepcions a aquel esquèma son leis espècias, raras, qu'an desvolopat d'autrei regims alimentaris e leis espècias trogloditas. Dins lo premier cas, leis espècias dau genre Siren an un regim mixte (algas e presas) e la granolha Xenohyla truncata consuma de quantitats importantas de fruchs[14]. Dins lo segond cas, l'odorat es vengut lo sens principau utilizat per la caça[15].

Lei tacticas utilizadas per capturar de presas van de l'emboscada a la caça activa. Lo mòde preferit a sovent dictat l'aspècte generau de l'animau. Leis amfibís que practican l'emboscada an generalament un camoflatge eficaç e una boca larga[16]. Aquelei que preferisson una caça activa son sovent pus finas per permetre de desplaçaments rapids. An tanben una pèu colorada que contèn de toxinas per alunchar leis autrei predators. Lei presas son rarament mastegadas e son puslèu engolidas entieras.

Comunicacion e vocalizacion

Lei crits dei gimnofiònes e dei salamandras son limitats a de cruissiments, de renadas e de siblaments. Pauc estudiats, semblan de venir per s'orientar en lei gimnofiònes. En lei salamandras, son rars a l'excepcion de la salamandra Dicamptodon ensatus que produtz de crits aguts ò de japars quand es atacada[17].

Lei granolhas e lei grapauds son ben pus brusents, especialament durant la sason de la reproduccion. Ansin, l'identificacion d'una espècia dins una region donada es de còps pus simpla de caracterizar amb l'estudi dei crits que per l'observacion visuala. En la màger part deis espècias, lo son produch es congreat per l'expulsion de l'aire dei paumons a travèrs de còrdas vocalas] vèrs un ò mai d'un sac gular.

Annèxas

Liames intèrnes

Bibliografia

  • (en) Nicholas Arnold e Denys Ovenden, Reptiles and Amphibians of Britain and Europe, Harper Collins Publishers, 2002.
  • (en) Robert C. Stebbins e Nathan W. Cohen, A Natural History of Amphibians, Princeton University Press, 1995.

Nòtas e referéncias

  1. ↑ (en) R. L. Dorit, W. F. Walker e R. D. Barnes, Zoology, Saunders College Publishing, 1991, p. 846.
  2. ↑ (en) Robert C. Stebbins e Nathan W. Cohen, A Natural History of Amphibians, Princeton University Press, 1995, pp. 26-36.
  3. ↑ (en) R. L. Dorit, W. F. Walker e R. D. Barnes, Zoology, Saunders College Publishing, 1991, p. 306.
  4. ↑ (en) Robert C. Stebbins e Nathan W. Cohen, A Natural History of Amphibians, Princeton University Press, 1995, p. 100.
  5. ↑ (en) R. L. Dorit, W. F. Walker e R. D. Barnes, Zoology, Saunders College Publishing, 1991, p. 847.
  6. ↑ (en) Robert C. Stebbins e Nathan W. Cohen, A Natural History of Amphibians, Princeton University Press, 1995, p. 66.
  7. ↑ (en) Louise Zylberberg e Marvalee H. Wake, « Structure of the scales of Dermophis and Microcaecilia (Amphibia: Gymnophiona), and a comparison to dermal ossifications of other vertebrates », Journal of Morphology, vol. 206, n° 1, 1990, pp. 25–43.
  8. ↑ (fr) Roger Eckert, Physiologie animale : mécanismes et adaptations, De Boeck Université, 1999, p. 575.
  9. ↑ (fr) Losange, Amphibiens & reptiles, Editions Artemis, coll. « Découverte nature », 2008, p. 12.
  10. ↑ (en) R. I. C. Spearman, The Integument : A Textbook of Skin Biology, Cambridge University Press, 1973, p. 81.
  11. ↑ (en) Richard Shine, « Sexual selection and sexual dimorphism in the Amphibia », Copeia, vol. 1979, n° 2, 1979, pp. 297–306.
  12. ↑ Lo canibalisme es possible en mai d'una espècia.
  13. ↑ (en) W. J. Jr. Hamilton, « The food and feeding behavior of the green frog, Rana clamitans Latreille, in New York State », Copeia, American Society of Ichthyologists and Herpetologists, vol. 1948, n° 3, 1948, pp. 203–207.
  14. ↑ (en) H. R. Da Silva e M. C. De Britto-Pereira, « How much fruit do fruit-eating frogs eat? An investigation on the diet of Xenohyla truncata (Lissamphibia: Anura: Hylidae) », Journal of Zoology, vol. 270, n° 4, 2006, pp. 692–698.
  15. ↑ (en) Robert C. Stebbins e Nathan W. Cohen, A Natural History of Amphibians, Princeton University Press, 1995, p. 56.
  16. ↑ (en) Catherine A. Toft, « Feeding ecology of Panamanian litter anurans: patterns in diet and foraging mode », Journal of Herpetology, vol. 15, n° 2, 1981, pp. 139–144.
  17. ↑ (en) Robert C. Stebbins e Nathan W. Cohen, A Natural History of Amphibians, Princeton University Press, 1995, pp. 75-76.
Recuperada de « https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Amphibia&oldid=2382022 »