Òs
Lo tèrme òs (var. ues[1]) designa o ben un teissut conjontiu solidificat o ben una de sas estructuras individualas, o ben los organs, ont son formats, e que possedisson fòrça animals.
L'ensemble dels òsses d'un animal forma lo sistèma ossós o l'esqueleta (o l'ossamenta).
Mercé a lor estructura, los òsses son a l'encòp leugièrs, soples e solides. Aqueles dels aucèls son encara aleugierats e contenon d'aire.
Dins lo reialme animal, las evolucions alternativas dins la constitucion de l'esqueleta en respècte a l'òs son la cauquilha e l'exossamenta de quitina. Per qualques animals (per exemple, las tartugas), los òsses que foguèron intèrnes venguèron extèrnes en se transformant en clòsc.
Foncions
[modificar | Modificar lo còdi]Los òsses supòrtan las estructuras corporalas, aparan los organs intèrnes, e (en conjonch amb los muscles) facilitan lo movement; son tanben implicats dins la formacion de las cellulas sanguinas, lo metabolisme del calci, e la resèrva de minerals. An fin finala un ròtle dins la destoxificacion de l'organisme en fixant e reservant per exemple lo plomb (fins a 95 % de la carga corporala totala per l'Òme), que pòt pasmens èsser sulcòp relargat al moment de la menopausa de la femna, o aprèp una fractura en causant una intoxicacion al plomb de l'organisme (saturnisme).
Anatomia - morfologia
[modificar | Modificar lo còdi]Tipes
[modificar | Modificar lo còdi]I a tres tipes d'òs :
- Los òsses longs an una de lors dimensions fòrça plus granda que las doas autras. An un còrs o diafisi e doas extremitats o epifisis. Diafisi e epifisi son ligadas amb una zòna qu'es lo sèti de la creissença: la metafisi o cartilatge de creissença (o de conjugason). Aquel s’ossifica completament solament a la fin de la creissença. Exemples: femur, tíbia.
- La diafisi: es constituida de teissuts compactes espesses nomenats corticala o cortèx. Es cavada del canal medullar remplit de mesolha ossosa jauna. Es engainada del periòsti qu'es ric en venas noirissièras que participan a l’ossificacion en espessor.
- Las epifisis: se situan a las extremitats: una epifisi distala (caudala) e una proximala (craniala). Son formadas de teissuts espongoses. Son fòrça ricas en mesolha roja. Son cobèrtas de cartilatge articular.
- La metafisi : es la region situada entre la diafisi e l'epifisi.
- Los òsses corts an lors tres dimensions gaireben egalas. Son compausats d’un nuclèu d’òsses espongoses engainat d’una corticala d’òs compacte. Exemples : carps, tars.
- Los òsses plats an una dimension netament pus corta que las doas autras. Son compausats de doas sisas d’òsses compactes, extèrna e intèrna, inclusent una sisa d’òs espongós. Exemples: esternum, costèlas, òs escapular, òsses parietals.
- Los òsses intermediaris : apartenon a ges dels autres tipes d'òs[2].
- Los òsses alongats: la longor domina sus las autras dimensions, mas la talha de l'òs es mendre. Exemple: metacarps (man), metatars (pè).
- Los òsses dardants : possedisson un còrs d'ont partisson espandiments. Exemple: vertèbras
- Los òsses arcats : doas formas: simpla corbadura (exemple: costèla) o forma de fèrs de caval (exemple: mandibula)
- Los òsses papirusasèus : finas sisas ossosa. Exemple: palatin.
- Los òsses pneumatics : pertusats de cavitats, nomenadas sinus. Exemple: crani uman.
- Los òsses sesamoïdes : pichons òsses annexats amb de ligaments : Exemple: alapeda (noseta).
Qualques òsses an d'escreissenças pichonas que se nomenan apofisis o procèssus.
Configuracion extèrna[3]
[modificar | Modificar lo còdi]Se pòt veire a la superfícia dels òsses de relèus :
- De salidas:
- articularas: las tèstas ossosas, presentant a lor superfícia lo cartilatge articular;
- non articularas: espandiment de diferent tipes : procèssus, tuberositats, tuberculs, crèstas, espinas (exemple de las espinas sus las vertèbras).
- De clòts:
- articulars: los cotiles en fàcia de salidas articularas ;
- non articularas: que lo tipes : selhon, gorguièra, fòssa.
- De traucs :
- De 1èr ordre: pel passatge de las artèrias noirissièras.
- De 2nd ordre : pel passatge de pichonas venas.
- De 3en ordre : pel passatge dels nèrvis.
Interaccions
[modificar | Modificar lo còdi]Las zònas de contacte entre dos òsses se nomenan las articulacions. Aquelas pòdon èsser fixas o mai o mens mobilas.
Los òsses son tanben ligats los uns als autres amb de de ligaments interossoses. Aqueles son de bendas de teissut conjontiu, a l'encòp soplas e resistentas.
Los ligaments son diferents dels tendons, que ligan cadun un òs a un muscle de l'ossament.
L'ensemble dels òsses, de las articulacions, dels ligaments interossoses, dels tendons e dels muscles de l'ossament forma l'aparelh locomotor.
Istologia
[modificar | Modificar lo còdi]Lista dels òsses de l'esqueleta uman
[modificar | Modificar lo còdi]Malautiás ossosas
[modificar | Modificar lo còdi]Origina traumatica
[modificar | Modificar lo còdi]La majoritat dels damatges ossoses son d'origina traumatica; un tust fisic coma una casuda, accident de veitura... meton en tension l'òs fins a son punt de rompedura: se ditz fractura. Una fractura s'acompanha sovent d'una dolor localizada que segon l'intensitat pòt demandar la misa jos antalgic.
Seguís dins las setmanas e los meses venents una reconstruccion fisiologica de l'òs per estimulacion de l'activitat osteoblastica: lo coissin ossós. Cal metre en contension las articulacions en dessús e en dejós pendent tot lo periòde de cicatrizacion de l'òs. Una fractura complicada o tocant las articulacions demanda una operacion cirurgicala per evitar la formacion d'un coissin dit "viciós" es a dire formant una sortida dolorosa o deformant lo membre.
Origina degenerativa
[modificar | Modificar lo còdi]Origina infecciosa
[modificar | Modificar lo còdi]Origina genetica
[modificar | Modificar lo còdi]Origina tumorala
[modificar | Modificar lo còdi]Autras originas
[modificar | Modificar lo còdi]{{..}}
Usatges
[modificar | Modificar lo còdi]Los òsses animals o umans mòrts aguèron d'usatges variats. Servèron a far de jòias e objèctes utilitaris. De flaütas foguèron escultadas dins de tíbias umanas. Los òsses de mamots e de balenas serviguèron per construire d'abitacions pendent la preïstòria.
L'òs coma material, per son aspècte semblant aquel de l'ivòri, lo remplacèt sovent per bon prètz.
La conservacion e a vegadas l'exposicion d'elements simbolics (crani en particular) d'ossaments d'animals o umans foguèron utilizats per fòrça religions (ossuaris, catacombas..) o usatges guerrièrs o autres.
L'esqueleta uman foguèt tanben conservat per l'aprendissatge de l'anatomia als artistas e mètges o professions paramedicalas. L'estudi dels òsses dels mòrts permet amb una analisi genetica, fisica e bioquimica d'obtenir las informacions a posteriori sus l'individú e son environament, atal se mostrèt que los rics romans de l'antiquitat s'empoisonavan amb lo plomb de lor vaissèla e tudèls. Pus prèp, es un dels domenis de la medecina legala, mas l'arqueològ pòt estudiar los òsses de las momias o dels òmes preïstorics amb d'objectius pròches e de mejans tecnics partejats.
Gestion dels sosproduits animals
[modificar | Modificar lo còdi]Tractats dins lo quadre de la gestion dels descais, los òsses eissits de cadavres d'animals foguèron calcinats o trissats per produire de fosfats dicalcics, utilizats per fabricar d'engrais rics en calci, o encara per fabricar de polvera d'osseïna [4]
Lor incorporacion dins las farinas animalas donadas als erbivòrs es a l'origina de la malautiá de la vaca fòla, e benlèu de la malautiá de Creutzfeldt-Jakob, doas malautiás animalas de prions.
Bibliografia
[modificar | Modificar lo còdi]- (fr) L. Vezien, Industries des os, des déchets animaux, ders phosphates et du phosphore, Coll. Encyclopédie scientifique, Bibliothèque des industries chimiques, paris, octave Doin et Fils, Éditeurs, 1914, 423p.
Nòtas e referéncias
[modificar | Modificar lo còdi]- ↑ L'aranés nòta la diftongason ues qu'es generalament pas notada e mai foguèsse plan espandida (Roergue, Provença maritima...)
- ↑ Cours Anatomie PCEM1 Besançon
- ↑ pcem1b
- ↑ (fr) Les farines de viandes osseuses (FVO) et les concentrés protéiques carnés (CPC), Escòla Nacionala Veterinària de Lion
Vejatz tanben
[modificar | Modificar lo còdi]Articles connèxes
[modificar | Modificar lo còdi]