(Translated by https://www.hiragana.jp/)
Òs — Wikipèdia Vejatz lo contengut

Òs

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Cal melhorar l'escritura d'aquel article.
L’ortografia, la gramatica, lo vocabulari, la sintaxi o autres aspèctes lingüistics incorrèctes son de verificar. O podètz corregir o crear la discussion.

Lo tèrme òs (var. ues[1]) designa o ben un teissut conjontiu solidificat o ben una de sas estructuras individualas, o ben los organs, ont son formats, e que possedisson fòrça animals.

Imatge d'un femur uman que ven de Henry Gray's Anatomy of the Human Body.
La forma dels òsses mòstra l'adaptacion evolutiva de las foncions que complisson per l'organisme
Òsses dels pès deformats per la lèpra
Molin per trissar los òsses (en Soïssa), per produire un engrais ric en calci, fosfòr, magnèsi
Cofret realizat per assemblatge de tròces d'òs detalhats e escultats, semblant d'evòri

L'ensemble dels òsses d'un animal forma lo sistèma ossós o l'esqueleta (o l'ossamenta).

Mercé a lor estructura, los òsses son a l'encòp leugièrs, soples e solides. Aqueles dels aucèls son encara aleugierats e contenon d'aire.

Dins lo reialme animal, las evolucions alternativas dins la constitucion de l'esqueleta en respècte a l'òs son la cauquilha e l'exossamenta de quitina. Per qualques animals (per exemple, las tartugas), los òsses que foguèron intèrnes venguèron extèrnes en se transformant en clòsc.

Los òsses supòrtan las estructuras corporalas, aparan los organs intèrnes, e (en conjonch amb los muscles) facilitan lo movement; son tanben implicats dins la formacion de las cellulas sanguinas, lo metabolisme del calci, e la resèrva de minerals. An fin finala un ròtle dins la destoxificacion de l'organisme en fixant e reservant per exemple lo plomb (fins a 95 % de la carga corporala totala per l'Òme), que pòt pasmens èsser sulcòp relargat al moment de la menopausa de la femna, o aprèp una fractura en causant una intoxicacion al plomb de l'organisme (saturnisme).

Anatomia - morfologia

[modificar | Modificar lo còdi]

I a tres tipes d'òs :

  • Los òsses longs an una de lors dimensions fòrça plus granda que las doas autras. An un còrs o diafisi e doas extremitats o epifisis. Diafisi e epifisi son ligadas amb una zòna qu'es lo sèti de la creissença: la metafisi o cartilatge de creissença (o de conjugason). Aquel s’ossifica completament solament a la fin de la creissença. Exemples: femur, tíbia.
    • La diafisi: es constituida de teissuts compactes espesses nomenats corticala o cortèx. Es cavada del canal medullar remplit de mesolha ossosa jauna. Es engainada del periòsti qu'es ric en venas noirissièras que participan a l’ossificacion en espessor.
    • Las epifisis: se situan a las extremitats: una epifisi distala (caudala) e una proximala (craniala). Son formadas de teissuts espongoses. Son fòrça ricas en mesolha roja. Son cobèrtas de cartilatge articular.
    • La metafisi : es la region situada entre la diafisi e l'epifisi.
  • Los òsses corts an lors tres dimensions gaireben egalas. Son compausats d’un nuclèu d’òsses espongoses engainat d’una corticala d’òs compacte. Exemples : carps, tars.
  • Los òsses plats an una dimension netament pus corta que las doas autras. Son compausats de doas sisas d’òsses compactes, extèrna e intèrna, inclusent una sisa d’òs espongós. Exemples: esternum, costèlas, òs escapular, òsses parietals.
  • Los òsses intermediaris : apartenon a ges dels autres tipes d'òs[2].
    • Los òsses alongats: la longor domina sus las autras dimensions, mas la talha de l'òs es mendre. Exemple: metacarps (man), metatars (pè).
    • Los òsses dardants : possedisson un còrs d'ont partisson espandiments. Exemple: vertèbras
    • Los òsses arcats : doas formas: simpla corbadura (exemple: costèla) o forma de fèrs de caval (exemple: mandibula)
    • Los òsses papirusasèus : finas sisas ossosa. Exemple: palatin.
    • Los òsses pneumatics : pertusats de cavitats, nomenadas sinus. Exemple: crani uman.
    • Los òsses sesamoïdes : pichons òsses annexats amb de ligaments : Exemple: alapeda (noseta).

Qualques òsses an d'escreissenças pichonas que se nomenan apofisis o procèssus.

Configuracion extèrna[3]

[modificar | Modificar lo còdi]

Se pòt veire a la superfícia dels òsses de relèus :

  • De salidas:
    • articularas: las tèstas ossosas, presentant a lor superfícia lo cartilatge articular;
    • non articularas: espandiment de diferent tipes : procèssus, tuberositats, tuberculs, crèstas, espinas (exemple de las espinas sus las vertèbras).
  • De clòts:
    • articulars: los cotiles en fàcia de salidas articularas ;
    • non articularas: que lo tipes : selhon, gorguièra, fòssa.
  • De traucs :
    • De 1èr ordre: pel passatge de las artèrias noirissièras.
    • De 2nd ordre : pel passatge de pichonas venas.
    • De 3en ordre : pel passatge dels nèrvis.

Las zònas de contacte entre dos òsses se nomenan las articulacions. Aquelas pòdon èsser fixas o mai o mens mobilas.

Los òsses son tanben ligats los uns als autres amb de de ligaments interossoses. Aqueles son de bendas de teissut conjontiu, a l'encòp soplas e resistentas.

Los ligaments son diferents dels tendons, que ligan cadun un òs a un muscle de l'ossament.

L'ensemble dels òsses, de las articulacions, dels ligaments interossoses, dels tendons e dels muscles de l'ossament forma l'aparelh locomotor.

Lista dels òsses de l'esqueleta uman

[modificar | Modificar lo còdi]

Malautiás ossosas

[modificar | Modificar lo còdi]

Origina traumatica

[modificar | Modificar lo còdi]

La majoritat dels damatges ossoses son d'origina traumatica; un tust fisic coma una casuda, accident de veitura... meton en tension l'òs fins a son punt de rompedura: se ditz fractura. Una fractura s'acompanha sovent d'una dolor localizada que segon l'intensitat pòt demandar la misa jos antalgic.

Seguís dins las setmanas e los meses venents una reconstruccion fisiologica de l'òs per estimulacion de l'activitat osteoblastica: lo coissin ossós. Cal metre en contension las articulacions en dessús e en dejós pendent tot lo periòde de cicatrizacion de l'òs. Una fractura complicada o tocant las articulacions demanda una operacion cirurgicala per evitar la formacion d'un coissin dit "viciós" es a dire formant una sortida dolorosa o deformant lo membre.

Origina degenerativa

[modificar | Modificar lo còdi]

Origina infecciosa

[modificar | Modificar lo còdi]

Origina genetica

[modificar | Modificar lo còdi]

Origina tumorala

[modificar | Modificar lo còdi]

Autras originas

[modificar | Modificar lo còdi]

{{..}}

Los òsses animals o umans mòrts aguèron d'usatges variats. Servèron a far de jòias e objèctes utilitaris. De flaütas foguèron escultadas dins de tíbias umanas. Los òsses de mamots e de balenas serviguèron per construire d'abitacions pendent la preïstòria.
L'òs coma material, per son aspècte semblant aquel de l'ivòri, lo remplacèt sovent per bon prètz.

La conservacion e a vegadas l'exposicion d'elements simbolics (crani en particular) d'ossaments d'animals o umans foguèron utilizats per fòrça religions (ossuaris, catacombas..) o usatges guerrièrs o autres.

L'esqueleta uman foguèt tanben conservat per l'aprendissatge de l'anatomia als artistas e mètges o professions paramedicalas. L'estudi dels òsses dels mòrts permet amb una analisi genetica, fisica e bioquimica d'obtenir las informacions a posteriori sus l'individú e son environament, atal se mostrèt que los rics romans de l'antiquitat s'empoisonavan amb lo plomb de lor vaissèla e tudèls. Pus prèp, es un dels domenis de la medecina legala, mas l'arqueològ pòt estudiar los òsses de las momias o dels òmes preïstorics amb d'objectius pròches e de mejans tecnics partejats.

Gestion dels sosproduits animals

[modificar | Modificar lo còdi]

Tractats dins lo quadre de la gestion dels descais, los òsses eissits de cadavres d'animals foguèron calcinats o trissats per produire de fosfats dicalcics, utilizats per fabricar d'engrais rics en calci, o encara per fabricar de polvera d'osseïna [4]

Lor incorporacion dins las farinas animalas donadas als erbivòrs es a l'origina de la malautiá de la vaca fòla, e benlèu de la malautiá de Creutzfeldt-Jakob, doas malautiás animalas de prions.

  • (fr) L. Vezien, Industries des os, des déchets animaux, ders phosphates et du phosphore, Coll. Encyclopédie scientifique, Bibliothèque des industries chimiques, paris, octave Doin et Fils, Éditeurs, 1914, 423p.

Nòtas e referéncias

[modificar | Modificar lo còdi]
  1. L'aranés nòta la diftongason ues qu'es generalament pas notada e mai foguèsse plan espandida (Roergue, Provença maritima...)
  2. Cours Anatomie PCEM1 Besançon
  3. pcem1b
  4. (fr) Les farines de viandes osseuses (FVO) et les concentrés protéiques carnés (CPC), Escòla Nacionala Veterinària de Lion

Vejatz tanben

[modificar | Modificar lo còdi]

Articles connèxes

[modificar | Modificar lo còdi]


Ligams extèrnes

[modificar | Modificar lo còdi]