Katakana

Escriptura japonesa
Components
Kanji (漢字かんじ) Jōyō (常用漢字じょうようかんじ) Kyōiku (教育きょういく漢字かんじ) Jinmeiyō (人名じんめい用よう漢字かんじ) Tōyō (当用漢字とうようかんじ)
Kana (仮名かめい) Hiragana (平仮名ひらがな) Katakana (片仮名かたかな) Man'yōgana (万葉仮名まんようがな) Hentaigana (変体へんたい仮名がな)
Usos
Sil·labogrames Furigana (振ふり仮名がな) Okurigana (送おくり仮名がな)
Transliteració
Romaji (ロろーマ字まじ) Hepburn Kunrei-shiki Nippon-shiki JSL Wāpuro rōmaji
[ Categoria ]

Origen del Katakana

El katakana (片仮名かたかな; カタカナ) és un dels dos sil·labaris emprats en l'escriptura japonesa juntament amb l'hiragana. També se sol emprar katakana per referir-se a qualsevol dels caràcters d'aquest sil·labari.

Aquests caràcters, al contrari que els kanji, no tenen cap valor conceptual, sinó únicament fonètic. Gràficament, presenten una forma angulosa i geomètrica.

El sil·labari katakana consta de 46 caràcters que representen síl·labes formades per una consonant i una vocal, o bé una única vocal. L'única consonant que pot anar sola és la 'n'.

Usos del katakana

• El katakana s'empra per escriure paraules preses d'altres idiomes (principalment de l'anglès en temps recents), així com en onomatopeies.
• També s'utilitza el katakana per ressaltar una paraula concreta, sent en aquest sentit equivalent a les nostres cometes o a l'escriptura cursiva.
• Finalment, s'escriuen en katakana els noms d'animals en textos científics, mentre que en altres textos aquests mateixos noms només s'escriuen en kanji o hiragana.

Realment, els dos sil·labaris són equivalents, encara que cadascun té usos diferents. En l'alfabet català hi ha alguna cosa semblant amb les majúscules i minúscules en el sentit que les grafies i els usos són distints.

Caràcters katakana bàsics

A I U E O
_ ア (a) イ (i) ウ (u) エ (e) オ (o)
K カ (ka) キ (ki) ク (ku) ケ (ke) コ (ko)
S サ (sa) シ (shi) ス (su) セ (se) ソ (so)
T タ (ta) チ (chi) ツ (tsu) テ (te) ト (to)
N ナ (na) ニ (ni) ヌ (nu) ネ (ne) ノ (no)
H ハ (ha) ヒ (hi) フ (fu) ヘ (he) ホ (ho)
M マ (ma) ミ (mi) ム (mu) メ (me) モ (mo)
Y ヤ (ya) ユ (yu) ヨ (yo)
R ラ (ra) リ (ri) ル (ru) レ (re) ロ (ro)
W ワ (wa) ヲ (wo / o)

N ン (n)

Anteriorment existien altres dos caràcters katakana:

ヰ (wi)
ヱ (we)

Tanmateix, han caigut en desús i ja no s'utilitzen.

Alguns caràcters katakana tenen certes semblances, com ocorre amb so (ソ) n (ン), xi (シ) i tsu (ツ), u (ウ) i wa (ワ). Altres, com he (ヘ) i mo (モ), s'assemblen als equivalents en hiragana ( へ i も respectivament)

La r en japonès sempre és suau, es pronuncia com la r a mira, mai com a mirra.

Formació de nous sons mitjançant nigori

Existeix un accent diacrític en japonès anomenat nigori, i serveix per formar consonants sonores o impures (cas de les G, Z, D i B) o la mig impura P.
En el primer cas, el de les consonants sonores, s'utilitza el ten ten ( “) (濁点だくてん), que es representa amb dos traços diagonals curts a la part superior dreta del caràcter.
Per formar el so P, s'utilitza el maru (半はん濁点だくてん) (゜), que té forma de cercle i s'escriu també en la part superior dreta del caràcter.

G ガ (ga) ギ (gi) グ (gu) ゲ (ge) ゴ (go)
Z ザ (za) ジ (ji) ズ (zu) ゼ (ze) ゾ (zo)
D ダ (da) ヂ (ji) ヅ (zu) デ (de) ド (do)
B バ (ba) ビ (bi) ブ (bu) ベ (be) ボ (bo)
P パ (pa) ピ (pi) プ (pu) ペ (pe) ポ (po)

Diftongs

Per una altra part, quan una síl·laba s'uneix amb un ya, yu, yo, es poden formar diftongs. En aquest cas el segon kana (ya, yu o yo) s'escriu més petit del que és habitual.

YA YU YO
K キャ (kya) キュ (kyu) キョ (kyo)
S シャ (xa) シュ (xu) ショ (xo)
T チャ (txa) チュ (txu) チョ (txo)
N ニャ (nya) ニュ (nyu) ニョ (nyo)
H ヒャ (hya) ヒュ (hyu) ヒョ (hyo)
M ミャ (mya) ミュ (myu) ミョ (myo)
R リャ (rya) リュ (ryu) リョ (ryo)

G ギャ (gya) ギュ (gyu) ギョ (gyo)
J ジャ (ja) ジュ (ju) ジョ (jo)
B ビャ (bya) ビュ (byu) ビョ (byo)
P ピャ (pya) ピュ (pyu) ピョ (pyo)

[La pronunciació d'aquesta y és com la de la i a iogurt en castellà (byo). Un altre exemple és la u en algunes paraules angleses en què sona com yu: huge (hyu)]

Consonants dobles o geminades

Les consonants dobles es formen escrivint un 'tsu' petit (ッ) davant de la consonant en qüestió. En un principi només es doblaven les consonants k, s, t, p (de la mateixa manera com passa amb l'hiragana).
En les llengües europees, i particularment en anglès, hi ha moltes paraules que acaben en una consonant que es pronuncia de forma brusca. L'escriptura japonesa està formada per síl·labes de tipus "consonant-vocal", i l'adaptació d'aquests sons consonàntics finals provoca que puguin doblar-se consonants com b, d, f, g i h.
Exemples: ペット (petto, de l'anglès pet, mascota), カッパ (kappa, del castellà capa), ベッド (beddo, de l'anglès bed, llit), バッグ (baggu, de l'anglès bag, bossa), マッハ (mahha, de l'alemany Mach).
La pronunciació és: pet-to, kap-pa, bed-do, bag-gu, mah-ha, és a dir, la consonant sona dues vegades.
Quant a les consonants nasals ('m', 'n'), es doblen escrivint ン al davant.
De la mateixa manera que en català, la 'n' ん es pronuncia 'm' davant de 'p' o 'b'. Exemple: ナンバー (nanbaa, de l'anglès number, nombre).

Vocals llargues

El katakana es representen les vocals llargues mitjançant un guió llarg (ー a l'escriptura horitzontal, ｜ a l'escriptura vertical).

Si la paraula és japonesa, també s'hi poden formar les vocals llargues de forma anàloga a com es fa en l'hiragana.

Exemples:

• ミスター (misutaa, mister)
• スーパーマーケット (suupaamaaketto, de l'anglès supermarket, supermercat)
• ショーイチ o bé ショウイチ (Shōichi, encara que normalment s'escriuria en kanji o hiragana).

Observacions sobre el katakana

Transcripció de romaji a katakana

Abans de tot cal recalcar que les paraules estrangeres s'escriuen en katakana de forma fonètica, respectant la pronunciació original. Això és a vegades difícil, ja que el japonès té un sistema sil·làbic que és de tipus consonant + vocal (CV), on la n (ン) és l'única consonant que pot anar sola. Les conseqüències són que els grups de consonants (com en estrany), així com les consonants finals (aviat) i certes síl·labes només es poden aproximar.

Per transcriure una consonant sola o seguida d'una altra consonant, s'escull el caràcter que tingui el valor de la consonant + u. Això és així per què en japonès la u es pronuncia dèbilment. Tanmateix, com tu i du no existeixen en japonès, la t i la d soles es transcriuen com to i do respectivament. Exemples: キス (kisu, de l'anglès kiss, petó) i ヒント (hinto, de l'anglès hint, pista). Si se pronuncia aquesta consonant de forma sobtada o accentuada, llavors passarà a ser una consonant doble en katakana. Exemple: ベッド (beddo, de l'anglès bed, llit).

Els sons que no existeixen en japonès se substituiran pels que més s'hi assemblin.

• La l se substitueix per r. Exemple: ラウラ (Laura)
• L'aspirada (h de l'anglès) o la fricativa velar sorda (coneguda popularment com la j castellana) se substitueix per h. Exemple: ホセ (José)
• El so θしーた (th en anglès thin) se substitueix per s, i ð (th en anglès then) se substitueix per z.
• La v se sol substituir per b. Exemple: ボイス (boisu, de l'anglès voice, veu)

Nous sons incorporats al japonès mitjançant estrangerismes

En general, són estrangerismes les paraules que comencen per "P", i en menor mesura les que contenen una "P" simple (tanmateix, la doble "P" no és rara en japonès). També són estrangerismes totes les paraules que contenen un so de recent incorporació.

Síl·labes de recent incorporació al katakana

• Síl·labes ti (ティ) i di (ディ). Es formen mitjançant el caràcter te o de més una i petita. Exemple: ビルディング (birudingu, de l'anglès building, edifici).
• Síl·labes tu (トゥ) i du (ドゥ). Es formen mitjançant el caràcter to o do més una u petita. Exemple: トゥール (tūru, de tour).
• Síl·labes tsa (ツァ), tsi (ツィ), tse (ツェ) i tso (ツォ). En el japonès tradicional l'única síl·laba en TS és tsu (ツ). Per formar aquests nous sons només cal afegir un petit caràcter per la vocal corresponent. Exemple: イルパラッツォ (Iruparattso, o Ilpalazzo, un personatge del manga Excel Saga).
• Síl·labes fa (ファ), fi (フィ), fe (フェ) i fo (フォ). En el japonès tradicional l'única síl·laba en F és fu (フ). Per formar aquests nous sons només cal afegir un petit caràcter per a la vocal corresponent. Exemple: オックスフォード (Okkusufōdo, Oxford).
• Síl·labes wi (ウィ) i we (ウェ). Les síl·labes tradicionals wi i we ja no s'empren en japonès, en lloc seu s'escriu una u més una i o una e petita. Exemple: ウィキペディア (Wikipedia).
• Síl·labes va (ヴァ), vi (ヴィ), vu (ヴ), ve (ヴェ) i vo (ヴォ). El caràcter vu és simplement un caràcter u amb nigori. Per formar la resta de sons només cal afegir un caràcter petit per a la vocal corresponent. Exemples: デジャ·ヴ (déjà vu), ラヴェンダー (ravendaa, de l'anglès lavender, lavanda).

Fins i tot hi ha l'ús de "スィ" (su + i petita) per representar el so "si" en algunes paraules estrangeres com "merci" (メルスィ, mercès en francès). La forma tradicional "メルシ" (merushi) és, tanmateix, tres vegades més comuna (Google).

Diftongs

• Els diftongs també poden acabar en e. A l'escriptura això es representa amb la síl·laba habitual a i (ki, shi, etc.) més una e petita. Exemples: チェ (che)、シェ (she)、ジェ (je).
• Els diftongs amb ti i di són possibles: s'escriu te o de més un petit caràcter ya, yu, e o yo. Exemple: デューティ・フリー (dyūti furii, duty free).

Vegeu també

• Kana

Enllaços externs

• Aprendre Katakana, per memoritzar l'alfabet Katakana amb un joc. (castellà)
• Codis de caràcters Katakana en format Unicode (anglès)
• Real Kana Per practicar katakana (anglès)
• Esquemes que indiquen com s'escriuen els caràcters en katakana (anglès)
• Animació que ensenya com escriure katakana (anglès)

Viccionari