No (kana)

No
	;
Caràcter	の (hiragana) ; Unicode: 306E; ; ノ (katakana) ; Unicode: 30CE; ; ﾉ (kana d'ample meitat) ; Unicode: FF89; ; ㋨ (katakana, caracter encerclat) ; Unicode: 32E8;
Tipus	caràcter hiragana i caràcter Unicode
Part de	hiragana, gojūon i kana
Entitat HTML	の, の i の

En l'escriptura japonesa,^[1] els caràcters の (hiragana) i ノ (katakana)^[2] són dos kanes que representen la Mora «no» pronunciada [no]. Ocupen la 25a posició en el sistema modern d'ordenació alfabètica gojūon (五十音ごじゅうおん), entre ね i は; i la 26a posició en el poema iroha, entre ゐ i お.^[3] En la taula que segueix l'ordre gojūon (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba en la sisena columna (な行くだり, «columna NA») i la cinquena fila (お段だん, «fila O»). En fonologia, una mora és la unitat superior al segment i inferior a la síl·laba.^[4]

Tant の com ノ provenen del kanji 乃.

Romanització

En tots els sistemes de romanització del japonès, tant el Hepburn, com el sistema modificat,^[5], el Kunrei-shiki i el Nihon-shiki, の i ノ es romanitzen com a «no»

Escriptura

	El caràcter の s'escriu amb un sol traç. Consisteix en una corba que comença en la part superior del caràcter, baixa i a partir d'allà descriu un arc de circumferència molt ample. El caràcter s'assembla a un 6 caigut.
	El caràcter ノ s'escriu amb un sol traç, que és diagonal cap avall a l'esquerra, i lleugerament corb. S'assembla a la primera part del caràcter の.

Altres escriptures

の / ノ en braille japonès^[6]
の / ノ no	のう / ノー nō/nou	Altres kanes en braille の
の / ノ no	のう / ノー nō/nou	にょ / ニョ nyo	にょう / ニョー nyō/nyou

Alfabet fonètic: 「野原のはらのノ」 ("el no de nohara", on nohara vol dir camp)
Codi Morse: ・・－－^[7]

Ús

En la gramàtica japonesa の s'utilitza per si sola com a partícula gramatical. Té diversos usos com a partícula japonesa però un dels més coneguts és per a marcar possessió. Per exemple, la frase «私わたしのソファ» (watashi no sofa) vol dir el meu sofà.

En altres idiomes

En xinès escrit, especialment a Hong Kong i Taiwan, ha proliferat cert ús del caràcter の en cartells i marques comercials. S'usa al lloc del marcador possessiu 的てき (de) del xinès modern estàndard o bé del marcador possessiu 之これ (zhī) del xinès clàssic i es pronuncia igual que el caràcter xinès que substitueix en comptes del no original del japonès. Habitualment es fa com a manera de destacar amb un ús no estàndard del xinès o per a donar un estil exòtic o japonès.

Referències

↑ «escriptura japonesa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Bernabé, Marc. Japonès en vinyetes. Norma editorail, maig del 2005, p. 17-19 i 26-28. ISBN 84-9814-162-1.
↑ Gilhooly, Helen. Beginner's Japanese Script (en anglès). Teach Yourself, 2003. ISBN 978-0-340-86024-3.
↑ «mora». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Romanization of Japanese Kana – Modified Hepburn System» (pdf) (en anglès) p. 2. Government Digital Service (GDS) – The National Archives (Regne Unit), 01-10-2016.
↑ «Japanese Braille» (en anglès). Accessible Japan, 12-10-2015. [Consulta: 4 febrer 2024].
↑ Ohta, Satoru. «The Earliest Japanese Telecommunication Technology» (en anglès). IEEE Conference Publication. Institute of Electrical and Electronics Engineers (IEEE), 01-08-2017. DOI: 10.1109/histelcon.2017.8535723. [Consulta: 4 febrer 2024].

Bibliografia

López i Vidal, Lluc López i. L'escriptura japonesa. Editorial UOC, 2008. ISBN 978-84-9788-772-4.
Nolla i Cabellos, Albert. L'escriptura en kanji (pdf). Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, p. 40.

[1] «escriptura japonesa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[2] Bernabé, Marc. Japonès en vinyetes. Norma editorail, maig del 2005, p. 17-19 i 26-28. ISBN 84-9814-162-1.

[3] Gilhooly, Helen. Beginner's Japanese Script (en anglès). Teach Yourself, 2003. ISBN 978-0-340-86024-3.

[4] «mora». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[5] «Romanization of Japanese Kana – Modified Hepburn System» (pdf) (en anglès) p. 2. Government Digital Service (GDS) – The National Archives (Regne Unit), 01-10-2016.

[6] «Japanese Braille» (en anglès). Accessible Japan, 12-10-2015. [Consulta: 4 febrer 2024].

[7] Ohta, Satoru. «The Earliest Japanese Telecommunication Technology» (en anglès). IEEE Conference Publication. Institute of Electrical and Electronics Engineers (IEEE), 01-08-2017. DOI: 10.1109/histelcon.2017.8535723. [Consulta: 4 febrer 2024].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]