U (kana)
![]() | ||||
---|---|---|---|---|
![]() ![]() | ||||
Caràcter | う (hiragana) Unicode: 3046 ウ (katakana) Unicode: 30A6 ウ (kana d'ample meitat) Unicode: FF73 ㋒ (katakana) Unicode: 32D2 う ![]() | |||
Tipus | caràcter hiragana i caràcter Unicode ![]() | |||
Part de | hiragana, gojūon i kana ![]() | |||
Entitat HTML | う i う ![]() | |||
|
En l'escriptura japonesa,[1] els caràcters う (hiragana) i ウ (katakana)[2] són dues mores que ocupen el tercer lloc en el sistema modern d'ordenació alfabètica gojūon (
A la taula de l'ordre gojūon (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba a la primera columna (あ
![](https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/60/Japanesekatahira.svg/400px-Japanesekatahira.svg.png)
Tant う com ウ provenen del kanji 宇. Algunes aparicions del caràcter ふ (fu) en posició no inicial han estat substituïdes en el japonès modern per う.
S'utilitza un caràcter de menor mida, ぅ, ゥ; per a la formació de nous sons que no existeixen en el japonès tradicional, com トゥ (tu).
El caràcter う és el que es fa servir generalment per allargar el so de l'«o». Per exemple, la paraula
El caràcter ウ pot dur l'accent dakuten per formar el so ヴ (vu) per l'adaptació de manlleus d'altres llengües a l'escriptura japonesa.
Romanització
[modifica]Segons els sistemes de romanització Hepburn modificat,[5] Kunrei-shiki i Nihon-shiki, う, ウ es romanitzen com a "u".
Escriptura
[modifica]![]() |
El caràcter う s'escriu amb dos traços:
|
![]() |
El caràcter ウ s'escriu amb tres traços:
|
Altres escriptures
[modifica]う o ウ en braille japonès[6] | ||||
---|---|---|---|---|
う o ウ u |
ゔ o ヴ vu |
うう o ウー ū |
ゔう o ヴー vū |
+う o +ー chōon |
![]() |
![]() ![]() |
![]() ![]() |
![]() ![]() ![]() |
![]() |
- Alfabet fonètic: 「
上野 のウ」 (a «u de Ueno») - Codi Morse:[7] • • -
Referències
[modifica]- ↑ «escriptura japonesa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Bernabé, Marc. Japonès en vinyetes. Norma editorail, maig del 2005, p. 17-19 i 26-28. ISBN 84-9814-162-1.
- ↑ 3,0 3,1 Gilhooly, Helen. Beginner's Japanese Script (en anglès). Teach Yourself, 2003. ISBN 978-0-340-86024-3.
- ↑ «mora». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Romanization of Japanese Kana – Modified Hepburn System» (pdf) (en anglès) p. 2. Government Digital Service (GDS) – The National Archives (Regne Unit), octubre 2016.
- ↑ «Japanese Braille» (en anglès). Accessible Japan, 12-10-2015. [Consulta: 4 febrer 2024].
- ↑ Ohta, Satoru. «The Earliest Japanese Telecommunication Technology» (en anglès). IEEE Conference Publication. Institute of Electrical and Electronics Engineers (IEEE), agost 2017. DOI: 10.1109/histelcon.2017.8535723. [Consulta: 4 febrer 2024].
Bibliografia
[modifica]- López i Vidal, Lluc. L'escriptura japonesa. Editorial UOC, 2008. ISBN 978-84-9788-772-4.
- Nolla i Cabellos, Albert. L'escriptura en kanji (pdf). Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, p. 40.