N (kana)

N
	;
Caràcter	ん (hiragana) ; Unicode: 3093; ; ン (katakana) ; Unicode: 30F3; ; ﾝ (kana d'ample meitat) ; Unicode: FF9D;
Tipus	caràcter hiragana i caràcter Unicode
Part de	hiragana, gojūon i kana
Entitat HTML	ん i ん

En l'escriptura japonesa,^[1] ん en hiragana o ン en katakana^[2] són dues mores o kanes. És l'únic kana el so del qual acaba en consonant. Simbolitza el so de n.^[3]

En la taula de l'ordre gojūon (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba a la darrere columna (ん, columna «n») i la primera fila (ん, fila «a»).

Aquest kana és únic en diversos aspectes; mai pot començar una paraula japonesa normal (tot i que si ho pot fer una paraula estrangera; per exemple, Ngorongoro que es transcriu com a «ンゴロンゴロ"».

El kana és continuat per un apòstrof en alguns sistemes de romanització sempre que precedeixi una vocal o una igrega, com la paraula Man'yōshū (万まん叶かのう集しゅう). Per prevenir la confusió amb un altre kana. La pronunciació pot canviar depenent de quins sons l'envolten,

/ŋ/ (abans de /k/, /ɡ/ o /m/)
/m/ (abans /b/ o /p/)
/n/ (abans /d/, /n/, o /t/)
/ũ./ (abans /a/ i /o/ o abans /s/)
/ĩ./ (entre /i/ i /o/)
/ɴ/ (al final d'una pronunciació)

Romanització

Segons els sistemes de romanització Hepburn modificat,^[4] Kunrei-shiki i Nihon-shiki, ん, ン es romanitzen com a «n».

Escriptura

	El caràcter ん té només un traç, comença per una línia diagonal descendent de dreta a esquerra. Després una petita corba cap a la dreta i finalitza amb una corba similar a una "u"
	* El caràcter ン s'escriu amb dos traços: Primer es fa un traç diagonal descendent que forma un angle d'uns 60° respecte de la vertical. Després un traç corb que comença a la part esquerra del caràcter i va cap a dalt a la dreta. És important no confondre aquest caràcter amb ソ, ja que la inclinació del primer traç i la posició inicial del segon són diferents.

Altres escriptures

ん o ン en braille japonès^[5]

Alfabet fonètic: 「おしまいのン」 (oshimainon)
Codi Morse:^[6]</nowiki> •－•－•

Referències

↑ «escriptura japonesa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Bernabé, Marc. Japonès en vinyetes. Norma editorail, maig del 2005, p. 17-19 i 26-28. ISBN 84-9814-162-1.
↑ Gilhooly, Helen. Beginner's Japanese Script (en anglès). Teach Yourself, 2003. ISBN 978-0-340-86024-3.
↑ «Romanization of Japanese Kana – Modified Hepburn System» (pdf) (en anglès) p. 2. Government Digital Service (GDS) – The National Archives (Regne Unit), 01-10-2016.
↑ «Japanese Braille» (en anglès). Accessible Japan, 12-10-2015. [Consulta: 4 febrer 2024].
↑ Ohta, Satoru. «The Earliest Japanese Telecommunication Technology» (en anglès). IEEE Conference Publication. Institute of Electrical and Electronics Engineers (IEEE), 01-08-2017. DOI: 10.1109/histelcon.2017.8535723. [Consulta: 4 febrer 2024].<nowiki>

Bibliografia

López i Vidal, Lluc López i. L'escriptura japonesa. Editorial UOC, 2008. ISBN 978-84-9788-772-4.
Nolla i Cabellos, Albert. L'escriptura en kanji (pdf). Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, p. 40.

[1] «escriptura japonesa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[2] Bernabé, Marc. Japonès en vinyetes. Norma editorail, maig del 2005, p. 17-19 i 26-28. ISBN 84-9814-162-1.

[3] Gilhooly, Helen. Beginner's Japanese Script (en anglès). Teach Yourself, 2003. ISBN 978-0-340-86024-3.

[4] «Romanization of Japanese Kana – Modified Hepburn System» (pdf) (en anglès) p. 2. Government Digital Service (GDS) – The National Archives (Regne Unit), 01-10-2016.

[5] «Japanese Braille» (en anglès). Accessible Japan, 12-10-2015. [Consulta: 4 febrer 2024].

[6] Ohta, Satoru. «The Earliest Japanese Telecommunication Technology» (en anglès). IEEE Conference Publication. Institute of Electrical and Electronics Engineers (IEEE), 01-08-2017. DOI: 10.1109/histelcon.2017.8535723. [Consulta: 4 febrer 2024].<nowiki>

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]