Me (kana)

Me
	;
Caràcter	め (hiragana) ; Unicode: 3081; ; メ (katakana) ; Unicode: 30E1; ; ﾒ (kana d'ample meitat) ; Unicode: FF92; ; ㋱ (katakana) ; Unicode: 32F1;
Tipus	caràcter hiragana i caràcter Unicode
Part de	hiragana, gojūon i kana
Entitat HTML	め i め

En l'escriptura japonesa,^[1] els caràcters sil·làbics め (hiragana) i メ (katakana)^[2] són dues mores que ocupen la 34a posició en el sistema modern d'ordenació alfabètica gojūon (五十音ごじゅうおん), entre む i も; i la 40a en el poema iroha, entre ゆ i み.^[3] En la taula de la dreta, que segueix l'ordre gojūon (per columnes, i de dreta a esquerra), め es troba a la setena columna (ま行くだり, «columna MA») i la quarta fila (え段だん, «fila E»). En fonologia, una mora és la unitat superior al segment i inferior a la síl·laba.^[4]

Tant め com メ provenen del kanji 女おんな.

Romanització

Segons els sistemes de romanització Hepburn modificat,^[5] Kunrei-shiki i Nihon-shiki, め, メ es romanitzen com a «me».

Escriptura

	El caràcter め s'escriu amb dos traços: Traç que comença sent quasi vertical, però es corba cap a la dreta. Traç corb que comença en la part superior del caràcter, baixa i a partir d'aquí descriu un arc de circumferència molt ample. S'assembla molt al caràcter の, però comença un poc més amunt.
	El caràcter メ s'escriu amb dos traços: Traç diagonal avall a l'esquerra, i lleugerament corb, semblant al caràcter ノ. Traç curt, aproximadament diagonal avall a la dreta, i un poc corb. El caràcter sencer s'assembla a una aspa, encara que un dels traços és més llarg que l'altre.

Altres representacions

Sistema Braille:^[6]

●●
●●
●●

Alfabet fonètic: 「明治めいじのメ」 («la me de Meiji», que fa referència tant a l'emperador Meiji, Mutsuhito, com al període en què va regnar al Japó)
Codi Morse: －・・・－^[7]

Referències

↑ «escriptura japonesa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Bernabé, Marc. Japonès en vinyetes. Norma editorail, maig del 2005, p. 17-19 i 26-28. ISBN 84-9814-162-1.
↑ Gilhooly, Helen. Beginner's Japanese Script (en anglès). Teach Yourself, 2003. ISBN 978-0-340-86024-3.
↑ «mora». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Romanization of Japanese Kana – Modified Hepburn System» (pdf) (en anglès) p. 2. Government Digital Service (GDS) – The National Archives (Regne Unit), 01-10-2016.
↑ «Japanese Braille» (en anglès). Accessible Japan, 12-10-2015. [Consulta: 4 febrer 2024].
↑ Ohta, Satoru. «The Earliest Japanese Telecommunication Technology» (en anglès). IEEE Conference Publication. Institute of Electrical and Electronics Engineers (IEEE), 01-08-2017. DOI: 10.1109/histelcon.2017.8535723. [Consulta: 4 febrer 2024].

Bibliografia

López i Vidal, Lluc López i. L'escriptura japonesa. Editorial UOC, 2008. ISBN 978-84-9788-772-4.

Nolla i Cabellos, Albert. L’escriptura en kanji (pdf). Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, p. 40.

[1] «escriptura japonesa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[2] Bernabé, Marc. Japonès en vinyetes. Norma editorail, maig del 2005, p. 17-19 i 26-28. ISBN 84-9814-162-1.

[3] Gilhooly, Helen. Beginner's Japanese Script (en anglès). Teach Yourself, 2003. ISBN 978-0-340-86024-3.

[4] «mora». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[5] «Romanization of Japanese Kana – Modified Hepburn System» (pdf) (en anglès) p. 2. Government Digital Service (GDS) – The National Archives (Regne Unit), 01-10-2016.

[6] «Japanese Braille» (en anglès). Accessible Japan, 12-10-2015. [Consulta: 4 febrer 2024].

[7] Ohta, Satoru. «The Earliest Japanese Telecommunication Technology» (en anglès). IEEE Conference Publication. Institute of Electrical and Electronics Engineers (IEEE), 01-08-2017. DOI: 10.1109/histelcon.2017.8535723. [Consulta: 4 febrer 2024].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]