Hivern: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Açò és en Valencià, no és català estàndar, pot portar diverses confusions.
Etiquetes: Revertida escolar editor visual
m Tipografia
 
(3 revisions intermèdies per 3 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
[[Fitxer:Windbuchencom.jpg|miniatura|L'hivern en les [[zones temperades]] està relacionat amb imatges de fred i neu, com en aquest paisatge [[Alemanya|alemany]]]]
[[Fitxer:Windbuchencom.jpg|miniatura|L'hivern en les [[zones temperades]] està relacionat amb imatges de fred i neu, com en aquest paisatge [[Alemanya|alemany]]]]
L''''hivern''' (del llatí ''hibernus''<ref>{{DCVB|hivern}}</ref>) és una de les quatre [[Estació de l'any|estacions]] de les zones temperades. Astronòmicament, comença amb el [[solstici]] d'hivern (al voltant del [[21 de desembre]] a l'hemisferi nord i el [[21 de juny]] a l'[[hemisferi]] sud ), i acaba amb l'[[equinocci]] de [[primavera]] (al voltant del [[21 de març]] a l'hemisferi nord i el [[21 de setembre]] a l'hemisferi sud). No obstant això, de vegades és considerat com els [[mes]]os sencers de [[desembre]], [[gener]] i [[febrer]] a l'hemisferi nord i [[juny]], [[juliol]] i [[agost]] a l'hemisferi sud.
L''''hivern''' (del llatí ''hibernus''<ref>{{DCVB|hivern}}</ref>) és una de les quatre [[Estació de l'any|estacions]] de les zones temperades. Astronòmicament, comença amb el [[solstici]] d'hivern (al voltant del [[21 de desembre]] a l'hemisferi nord i el [[21 de juny]] a l'[[hemisferi]] sud), i acaba amb l'[[equinocci]] de [[primavera]] (al voltant del [[21 de març]] a l'hemisferi nord i el [[21 de setembre]] a l'hemisferi sud). No obstant això, de vegades és considerat com els [[mes]]os sencers de [[desembre]], [[gener]] i [[febrer]] a l'hemisferi nord i [[juny]], [[juliol]] i [[agost]] a l'hemisferi sud.


== Meteorologia ==
== Meteorologia ==
Línia 8: Línia 8:
La inclinació dels raigs solars tenen molt a veure amb el canvi de clima.
La inclinació dels raigs solars tenen molt a veure amb el canvi de clima.


L''''hivern astronòmic''' és el mètode de mesurament de la temporada d'hivern dels [[Meteorologia|meteoròlegs]] sobre la base dels "patrons perceptibles de l'oratge" per propòsits de registre,<ref>[http://minnesota.publicradio.org/collections/special/columns/updraft/archive/2007/12/instant_meteorological_winter.shtml PublicRadio.org] {{en}}</ref> de manera que el començament de l'hivern meteorològic pot canviar depenent de la distància del nord d'on es viu.<ref>[http://www.noaanews.noaa.gov/stories2003/s2143.htm NOAA Press Release] {{en}}</ref> L'hivern és sovint definit pels meteoròlegs de ser els tres mesos del calendari amb les mitjanes de temperatures més baixes. Això correspon als mesos de desembre, gener i febrer a l'[[hemisferi nord]], i els mesos de juny, juliol i agost a l'[[hemisferi sud]].
L''''hivern astronòmic''' és el mètode de mesurament de la temporada d'hivern dels [[Meteorologia|meteoròlegs]] sobre la base dels "patrons perceptibles de l'oratge" per propòsits de registre,<ref>[http://minnesota.publicradio.org/collections/special/columns/updraft/archive/2007/12/instant_meteorological_winter.shtml PublicRadio.org] {{en}}</ref> de manera que el començament de l'hivern meteorològic pot canviar depenent de la distància del nord d'on es viu.<ref>[http://www.noaanews.noaa.gov/stories2003/s2143.htm NOAA Press Release] {{en}}</ref> L'hivern és sovint definit pels meteoròlegs de ser els tres mesos del calendari amb les mitjanes de temperatures més baixes. Açò correspon als mesos de desembre, gener i febrer a l'[[hemisferi nord]], i els mesos de juny, juliol i agost a l'[[hemisferi sud]].


== Característiques ==
== Característiques ==
Línia 18: Línia 18:
A l'art acostuma a relacionar-se amb un temps més pausat, d'espera. A la teoria dels [[quatre humors]], li correspon la flema. El fred i la neu s'associen a l'aïllament personal. L'única excepció és el període de [[Nadal]] a l'hemisferi nord.
A l'art acostuma a relacionar-se amb un temps més pausat, d'espera. A la teoria dels [[quatre humors]], li correspon la flema. El fred i la neu s'associen a l'aïllament personal. L'única excepció és el període de [[Nadal]] a l'hemisferi nord.


Hi ha diverses explicacions mítiques per a l'hivern. Destaca la història de la [[mitologia grega]] associada a la deessa [[Persèfone]].
Hi ha diverses explicacions mítiques per a l'hivern. Destaca la història de la [[mitologia grega]] associada a la deessa [[Persèfone]], qui va ser raptada per Hades i després de la intervenció dels déus s'acordà que romandria mig any sota terra i mig any al món. Els mesos on s'està amb Hades són els del fred. Igualment, la batalla per la donzella [[Creiddylad]] simbolitza la lluita entre estacions.


[[Fitxer:Josep Maria Tamburini i Dalmau- Hivern- 794.JPG|miniatura|Hivern, pintura de [[Josep Maria Tamburini i Dalmau]]. Obra conservada a la [[Biblioteca Museu Víctor Balaguer]]]]
[[Fitxer:Josep Maria Tamburini i Dalmau- Hivern- 794.JPG|miniatura|Hivern, pintura de [[Josep Maria Tamburini i Dalmau]]. Obra conservada a la [[Biblioteca Museu Víctor Balaguer]]]]

Revisió de 05:02, 28 juny 2023

L'hivern en les zones temperades està relacionat amb imatges de fred i neu, com en aquest paisatge alemany

L'hivern (del llatí hibernus[1]) és una de les quatre estacions de les zones temperades. Astronòmicament, comença amb el solstici d'hivern (al voltant del 21 de desembre a l'hemisferi nord i el 21 de juny a l'hemisferi sud), i acaba amb l'equinocci de primavera (al voltant del 21 de març a l'hemisferi nord i el 21 de setembre a l'hemisferi sud). No obstant això, de vegades és considerat com els mesos sencers de desembre, gener i febrer a l'hemisferi nord i juny, juliol i agost a l'hemisferi sud.

Meteorologia[modifica]

Animació de la capa de neu canviant amb les estacions.

Algunes autoritats intenten definir hivern astronòmic, sovint compensant els que es basen únicament en la posició de la Terra a la seva òrbita al voltant del sol. El començament d'un hivern astronòmic es manté constant a cada hemisferi a pesar de les condicions climàtiques, però varia amb les cultures.

La inclinació dels raigs solars tenen molt a veure amb el canvi de clima.

L'hivern astronòmic és el mètode de mesurament de la temporada d'hivern dels meteoròlegs sobre la base dels "patrons perceptibles de l'oratge" per propòsits de registre,[2] de manera que el començament de l'hivern meteorològic pot canviar depenent de la distància del nord d'on es viu.[3] L'hivern és sovint definit pels meteoròlegs de ser els tres mesos del calendari amb les mitjanes de temperatures més baixes. Açò correspon als mesos de desembre, gener i febrer a l'hemisferi nord, i els mesos de juny, juliol i agost a l'hemisferi sud.

Característiques[modifica]

Es caracteritza per un descens de la temperatura, més acusat quan més a prop dels pols o a més altitud. A alguns climes, com el mediterrani, acostuma a ser una època de més precipitacions, tot i que a zones de clima oceànic o continental sovint plou més a l'estiu.

La natura s'adapta a l'estació. Els vegetals de fulla caduca perden les fulles per a evitar que les malmetin les gelades, i algunes plantes fins i tot perden tota la part aèria (hemicriptòfits i geòfits). Els animals s'han d'adaptar no només al fred sinó també a la menor disponibilitat de menjar.[4] Per això, molts ocells i també animals d'altres espècies migren cap a llocs més càlids, i d'altres hibernen.[4] Molts mamífers tenen més pèl i algunes aus tenen més plomissol.[4] Alguns ocells, que a l'estiu són més o menys solitaris, a l'hivern els trobem agrupats en estols buscant menjar, com passa amb els tudons, els tords o els pinsans.[4] Als boscos europeus són destacables els grans grups de mallerengues.[4]

Simbolisme[modifica]

A l'art acostuma a relacionar-se amb un temps més pausat, d'espera. A la teoria dels quatre humors, li correspon la flema. El fred i la neu s'associen a l'aïllament personal. L'única excepció és el període de Nadal a l'hemisferi nord.

Hi ha diverses explicacions mítiques per a l'hivern. Destaca la història de la mitologia grega associada a la deessa Persèfone, qui va ser raptada per Hades i després de la intervenció dels déus s'acordà que romandria mig any sota terra i mig any al món. Els mesos on s'està amb Hades són els del fred. Igualment, la batalla per la donzella Creiddylad simbolitza la lluita entre estacions.

Hivern, pintura de Josep Maria Tamburini i Dalmau. Obra conservada a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «hivern». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  2. PublicRadio.org (anglès)
  3. NOAA Press Release (anglès)
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Pujol i Forn, Jordi. La vida al bosc. Barcelona: Teide, 1981. ISBN 84-307-2803-1. 
Les estacions de l'any
Primavera Estiu Tardor Hivern